El simbiòtic esquizoide

No és Venom el personatge més atractiu o original de l’univers Marvel, però ja va per la tercera entrega cinematogràfica. El model és semblant al dels films sobre Deadpool: una barreja no gaire perfecta d’acció, fantàstic i comèdia. L’últim és el que funciona pitjor: les seqüències divertides i musicals a costa de l’Space oddity de David Bowie i el Dancing queen d’ABBA són completament innecessàries, tot i que la primer defineixi els convidats sorpresa de la funció, una família hippy en una furgoneta de colors que busca alienígenes en la mítica Àrea 51 de Nevada, i la segona reintrodueixi una figura més que anecdòtica en una luxosa suite de Las Vegas.

La part fantàstica i amb múscul digital reprodueix i repeteix les idees ja sabudes sobre aquest simbiòtic esquizoide, meitat extraterrestre meitat humà (Tom Hardy), al qual aquí persegueixen criatures xenòfagues a fi d’obtenir el preuat còdex que alliberarà de l’inframon el malvat diabòlic. Es parla dels multiversos per posar-los en dubte a través de l’humor i de la relació entre aquesta criatura i el seu hoste humà, un antisuperheroi sorgit de les pàgines dels còmics de Spider-Man i que té vida cinematogràfica pròpia amb menys encant i misteri que la de l’adolescent heroi aràcnid.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Venom: el último baile’ 

Kelly Marcel (Estrena: 25/10/2024)