Còmics sorgits, literalment, del dolor

Fa dues dècades, Craig Thompson (1975) va entrar a l’Olimp dels còmics amb el seu monumental debut autobiogràfic de 600 pàgines, el long-seller Blankets, amb el qual va triomfar als Eisner, els Harvey i els Ignatz a més d’entre el públic. Arriba a Barcelona per presentar Racíces de ginseng (Astiberri), la seva nova obra, 450 ambicioses pàgines sorgides literalment del dolor, del de les seves mans de dibuixant, afectades per la fibromatosi, com revela al llibre. "Estic molt pitjor que quan vaig començar el còmic. Sé que no ho puc parar, que no hi ha recuperació possible. La meva preocupació és alentir-ne la progressió", es resigna després de provar diverses teràpies (entre les quals, pocions homeopàtiques a base de verí de viuda negra i Mantis religiosa polvoritzat) i després d’haver-se operat ja una de les mans per aconseguir-ho. "Sí, temo que arribarà un dia que no podré dibuixar", confessa amb un amarg i tímid somriure. L’origen de la seva malaltia, creu, es troba en els pesticides amb què estava en contacte mentre treballava de nen, amb els seus pares, la seva germana i el seu germà, a les plantacions del preuat ginseng, en un petit poble de Wisconsin, història puntal del llibre.

"Tothom a la meva família té alguna cosa que podria estar connectada amb aquells productes químics. El meu primer cap a la granja no el vaig poder entrevistar per al còmic perquè va morir de leucèmia. Molts agricultors creuen que els seus problemes de salut tenen aquest vincle, però no ho poden demostrar. Els que han denunciat sempre han firmat acords econòmics confidencials amb els fabricants de pesticides abans d’arribar als tribunals", explica Thompson.

A Blankets, l’autor de Habibi despullava la seva adolescència, l’assetjament sofert a l’escola, la "severa" autoritat paterna i les fonamentalistes normes de l’Església evangèlica rural que aplicaven els seus pares. "Em van criar en un context religiós en què era castigat cada setmana per fer una cosa suposadament pecaminosa. Vaig ser el primer fill a renunciar a la fe cristiana i el més jutjat pels meus pares per això. Els tres germans ens vam mudar lluny de casa quan vam poder. Avui la relació amb ells és més pròxima", explica, tal com reflecteix en el també autobiogràfic Raíces de ginseng, en el qual entrecreua això amb tota una investigació periodística a la recerca de les arrels culturals d’aquest bulb amb propietats terapèutiques tan apreciat per la medicina oriental. El seu cultiu va enriquir molts grangers del seu poble, Marathon, de 1.200 habitants, durant anys líder en la producció mundial i exportador a l’Àsia. El 1982 es van arribar a pagar a 124 dòlars el quilo.

Thompson va fer un conscienciós treball de dibuixant-reporter, amb viatges a la Xina o Taiwan i entrevistes a agricultors o comerciants de diversos països. Ell i el seu germà es refugiaven en els còmics que llegien de petits, comprats amb part del que guanyaven treballant als camps de gingseng dels 10 als 20 anys, 40 hores setmanals cada estiu. "El que trobava a faltar és el temps d’oci que tenien altres nens, que mentre jo treballava anaven a nedar i divertir-se. Però érem feliços fent-ho perquè érem pobres i era l’única manera de tenir uns quants diners per a despeses pròpies. Això ens donava poder". Avui, reflexiona al còmic, les granges familiars han sigut substituïdes per grans corporacions i qui treballa aquests camps no són nord-americans blancs sinó immigrants asiàtics o mexicans. "És un problema de racisme global i de castes, segur que també passa a Espanya –considera–. La gent veu normal que les feines dures les facin ells". I el discurs de Trump no ajuda. "Molta gent que el vota està enfadada i desanimada, pel preu del lloguer, l’accés a la sanitat... Volen fer implosionar el sistema i amb Trump ho veuen possible".

Síndrome de l’impostor

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Revela la seva "inseguretat per no tenir una formació acadèmica per ser un artista". "Vinc de classe treballadora i pobra i entre intel·lectuals em sento una mica impostor". Cada obra el deixa "buit", brega amb "la pàgina en blanc" i l’afecten les crítiques i amenaces a les xarxes. Com les que va rebre per Habibi. "Em van acusar d’apropiació cultural, d’escriure sobre cultures que no són la teva. En aquell cas, l’àrab. I ara amb Raíces de ginseng, la xinesa".

"Si hagués tingut una infància més feliç i normal potser avui seria comptable en comptes de dibuixant", somriu mentre es planteja "si val la pena dedicar quatre anys o més de treball a un llibre". "Abans de venir a Europa em preguntava si vull continuar amb la meva carrera, però aquesta gira, on he rebut molt suport i escalf dels lectors, m’ha fet venir ganes de seguir".