Pànic satànic i amors

Sky Showtime estrena ‘Hysteria!’, una atractiva nova sèrie produïda pels guionistes de ‘Spider-Man: Homecoming’, que explora amb humor (i amor i terror) l’onada de pànic satànic que va recórrer els Estats Units en els anys 80 del segle passat.

Pànic satànic i amors
3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’efectiva sèrie Hysteria! (Sky Showtime, des d’avui) s’agafa amb humor l’anomenat pànic satànic dels anys vuitanta, quan es van propagar alegrement falsos rumors sobre sacrificis rituals comesos per sectes arreu dels Estats Units. Com era costum fa temps, la dreta religiosa va assenyalar com a responsable una cultura popular plena de missatges satànics ocults. Era el que feia l’atleta Jason Carver (Mason Dye) amb els pobres nerds de l’Hellfire Club en la quarta temporada de Stranger things: fer-los responsables de tots els mals de la comunitat només per jugar a rol.

En la creació de Matthew Scott Kane que ens ocupa, un altre atlètic Senyor Perfecte, el popular quarterback universitari Ryan Hudson (Brandon Butler), desapareix sense deixar rastre en una localitat de Michigan, la ficcional Happy Hollow, on el pànic satànic té tothom una mica alterat i també una mica menys avorrit. Per algun motiu, ningú sembla preocupar-se per la noia que estava amb en Ryan en aquell moment, la seva nòvia secreta Faith (Nikki Hahn): només un altre misteri entre milers.

Enmig d’aquest tumult, el jove Dylan (Emjay Anthony), company d’en Ryan en alguna classe, proposa als seus amics Jordy (Chiara Aurelia, de la primera temporada de Cruel summer) i Spud (Kezii Curtis) redirigir la banda heavy metal que comparteixen cap al satanisme. Ho proposa com una manera d’aprofitar el nou interès de la seva comunitat per l’ocult. El que en Dylan oculta als seus col·legues és un motiu amorós: la popular Judith (Jessica Treska) se sent més atreta per ell com més satànic sembla; com més s’allunya del bon noi que els seus pares volen que sigui i que els seus amics saben que és. Però el gir conceptual els podria sortir ben car.

No se’n vagin encara, encara hi ha més per explicar. Hysteria! no fa realment honor al seu nom, flueix amb un ritme agradable, però passen moltes coses alhora, potser fins i tot massa. Una fuita de gas (potser un terratrèmol) ho fa tremolar tot poc després d’arrencar l’acció. El personatge a qui dona vida Anna Camp, actriu experta en falsos somriures, lidera una organització de mares antisatanisme ("Els Barrufets... utilitzen màgia negra", ens avisen) amb algun pla mestre. La mare d’en Dylan, la Linda (Julie Bowen, de Modern Family), pateix una visita d’una entitat paranormal que acaba d’una manera molt semblant al clímax de Macabra. La garra del diablo.

Aquesta no és l’única (possible) picada d’ullet al terror dels anys 80. Que s’utilitzi el logo d’Universal d’aquella època enamora a qualsevol. I encara van més directes al cor, inevitablement, les referències (en algun moment literals) a Halloween. Corona el xantatge emocional la presència com a cap de policia de Bruce Campbell, (no només) el mític Ash Williams, heroi amb motoserra de la primera trilogia de Possessió infernal.

Bon pedigrí en el sector juvenil

Notícies relacionades

Que la sèrie funcioni tan bé, sobretot, com a comèdia d’institut no és cap sorpresa si en revisem una mica els crèdits. El primer episodi està dirigit amb habilitat per Jordan Vogt-Roberts, autor, entre d’altres, de Los reyes del verano, aquella mena de Cuenta conmigo sobre els nens crescuts a l’empara de les consoles de 8 i 16 bits. (I, avís important per als fans del terror: el sisè el firma Eduardo Sánchez, codirector d’El projecte de la bruixa de Blair).

A més, Hysteria! té com a productors Jonathan Goldstein i John Francis Daley, que van capturar a la perfecció els drames d’institut en el seu guió per a Spider-Man: Homecoming.

Temes:

Humor Halloween