‘Caramel’ aborda el consum de drogues al Lliure de Gràcia

¿Per què consumim drogues? Aquesta pregunta és l’origen de dos anys d’investigació i treball que han permès crear Caramel, l’esperada nova obra de Les Impuxibles, que debuta en el Lliure de Gràcia el dia 6 de novembre. L’aclamada companyia de la coreògrafa Ariadna Peya i la seva germana, la compositora i pianista Clara, col·labora en aquesta ocasió amb el dramaturg Pablo Messiez per intentar entendre què porta l’ésser humà al consum de drogues, tant si són legals com ansiolítics i antidepressius o il·legals com ara la cocaïna i l’èxtasi. En aquesta ocasió els acompanyen en escena Yasser D’Oquendo, Helena Gispert, Pol Guimerà, Mabel Olea, Sandra Pujol i Joan Solé. A diferència d’anteriors muntatges, l’Ariadna ha preferit no actuar i reservar tota la seva energia per a les seves tasques com a directora.

Caramel no posa el focus "a enjudiciar el consum, sinó a entendre per què consumim", insisteix la Clara. "Darrere d’això hi ha soledat, traumes, necessitats que responen a un sistema capitalista que genera actituds de compulsió". També ha indagat en la relació entre el consum de drogues i la violència. "La gent amb una estructura familiar, emocional i econòmica favorable tenen més facilitat per sortir del consum problemàtic", afegeix l’Ariadna.

Estil híbrid propi

L’estructura de l’obra recorda un collage i l’acció s’ambienta en un bar, dissenyat per l’escenògrafa Judit Colomer, responsable també de la il·luminació. Com és habitual, Les Impuxibles utilitzen diferents llenguatges per crear un estil propi i orgànic que hibrida dansa, teatre i música. "Veure com tots ells conviuen en escena és fascinant, però també complicat. Cada llenguatge té la seva potencialitat: la paraula concreta molt, la música té un canal d’emoció molt molt ràpid i la dansa ocupa un espai visual molt fort", expliquen. La seva intenció és traslladar aquest món de sensacions, de necessitat malsana de vegades i de plaer d’altres, relacionades amb el consum d’estupefaents o d’altres substàncies.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"És un tema que ens toca", admeten. "Jo he estat sempre jutjant el consum de la meva germana sense tenir en compte que durant 16 anys he estat prenent antidepressius", assegura la Clara. Ella conviu amb el TOC (trastorn obsessiu compulsiu), una malaltia poc visualitzada que ja van tractar a Suite Toc núm. 6. "A mi ningú m’ha jutjat per prendre drogues legals, però jo he sigut dependent", afegeix. Si d’alguna cosa li ha servit Caramel és per deixar de consumir. "Porto vuit mesos sense prendre antidepressius i ara em trobo bé, però he passat la síndrome d’abstinència, el mono. És increïble com costa deixar-los".

Per abordar "aquests temes delicats" s’han assessorat amb experts i persones que han patit addiccions. "Ens interessaven mirades diferents i no estigmatitzades". Tot això ha inspirat el procés de creació cuinat a foc lent que ha permès desenvolupar "el text, textures de moviment, músiques o imatges". Com explica l’Ariadna, "l’únic que sabem quan comencem una obra és el tema i qui en seran els intèrprets". La resta ho han anat descobrint a mesura que avançava el procés creatiu que ha permès a molts dels intèrprets aprendre i descobrir coses noves.