Més carna la graella

Un momento de Terrifier 3

Si el pallasso Art s’està fent un lloc entre els malvats més icònics del cine de terror és en bona mesura perquè ell no només mata les seves víctimes. Ell assaboreix l’acte de matar-les, mutilant-les amb cura i burlant-se’n mentre les converteix en trossos de carn, barrejant slapstick i brutalitat com ho faria un fill impossible de Harpo Marx i Leatherface. I en la tercera entrega de la seva saga torna ressuscitat –va morir decapitat al final de la segona– per exhibir nivells de crueltat encara més alts, i posar així a prova el nostre aguant. El veiem aixafant cranis, pelant cares, desmembrant cossos, partint natges i genitals amb una motoserra i llançant rates famolenques dins l’esòfag d’una dona, i disfrutant amb la carnisseria com disfrutaria un nen deixat al seu aire en una botiga de joguines.

Mentrestant, el director Damien Leone fingeix explorar el trauma que sobreviure a Art causa, i desenvolupar la mitologia sobrenatural que ja proposava Terrifier 2 (2022). Però res d’això aconsegueix que la pel·lícula serveixi per a res més que ser el més repugnant possible i preparar el terreny per a la ja anunciada Terrifier 4. Per als que creuen que tot el que el bon cine de terror necessita és un excés de sang i triperia, això la converteix en un èxit rotund.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris