¿I per què no es va presentar Michelle Obama?

Tothom sap que un dels actius més importants del partit demòcrata és Michelle Obama. Ja en les eleccions del 2016 es va enfrontar al gran impacte que significava en les enquestes que l’ex primera dama prestés suport a la candidatura de Hillary Clinton. Un de les persones més conscients del seu enorme poder és el seu propi marit: "Només un inconscient gosaria intervenir després de Michelle". I és que aquesta dona té alguna cosa que gairebé és impossible de trobar en un món de líders creats únicament per sondejos, màrqueting i marcs de lloro a l’estil storytelling. Michelle fa cara de veritat. ¿I com ho aconsegueix? A més de tenir un perfecte domini escènic i estilístic, no té por de parlar en públic des de la vulnerabilitat. Potser per tot això Donald Trump li acaba de dir "fastigosa" (és curiós com un insult es converteix immediatament en afalac segons qui el digui).

El primer que va confessar Michelle en el seu discurs a Michigan va ser l’enuig per la possibilitat que algú com Trump pogués tornar a convertir-se en president. La vulnerabilitat no requeia en el fet que estava refredada. Tampoc a reconèixer la possibilitat més que real d’una victòria de l’adversari. Més aviat, la suposada debilitat consistia en el fet que una dona afroamericana es permetés parlar públicament del seu emprenyament. En les eleccions del 2008, quan el seu marit es va presentar per primera vegada a la presidència dels EUA, els atacs més ferotges es van dirigir a Michelle Obama. Era persistent el comentari que la tractava de "negra plena d’ira, odi i rancor". Un dia, pressionada pel seu equip (tot dones), va visualitzar en mode mute un dels seus discursos en favor del seu marit i es va adonar que, en part, els que la criticaven tenien raó. Intel·ligent, Michelle va ser conscient que per intentar calmar els nervis s’havia refugiat en un personatge amb un llenguatge corporal agressiu (típic del lideratge masculí tòxic). En canvi, va explicar ella mateixa, Barack aconseguia cada vegada més connexió amb el públic per comunicar d’una manera més serena i il·lusionant. Va ser en aquell moment quan Michelle va apostar per ser ella (ser càlida) i deixar de fingir una falsa fortalesa.

Així que en el míting de dissabte es va posar la mà al cor i va dir: "Sisplau, no deixin les nostres vides en mans de polítics, majoritàriament homes, que no tenen ni idea del que nosaltres com a dones estem passant... Sisplau, no entreguin el nostre destí a gent com Trump, que ha demostrat un profund menyspreu per nosaltres. Perquè un vot per ell és un vot contra totes nosaltres. Contra la nostra salut, contra el nostre valor".

Notícies relacionades

Mar Coll: "La idea era acostar-nos a la monstruositat per entendre-la"

El renéixer "inquiet" d’El Molino

Intel·ligència i falta d’ego

Hi ha molta gent que es demana com és que no es va decidir a presentar-se com a candidata. L’ex primera dama ha explicat la seva oposició al fet que el seu marit fes carrera política. La decisió de Barack va provocar múltiples crisis en la parella i gairebé el divorci. El pacte de parella a què van arribar finalment és que ella el recolzaria, però que després es dedicarien als anhels professionals o vitals de Michelle. Per això, quan en el seu últim dia com a president van preguntar a Barack a què es dedicaria va respondre: "Al que Michelle vulgui; ara és el seu torn". I, en certa manera, és per celebrar que la intel·ligència i falta d’ego de Michelle li evitin entrar en un àmbit tan destructiu com és la política.