El renéixer "inquiet" d’El Molino

Una de les peces indispensables perquè el Paral·lel pugui recobrar el seu caràcter d’artèria associada a la música, les arts escèniques i l’entreteniment, la llegendària sala El Molino, deixa enrere els seus anys d’ostracisme i destapa la seva programació estable. Propostes de petit format (jazz, cançó d’autor, folk, flamenc, experimentació, stand-up comedy) revitalitzaran a partir d’ara aquest enclavament més que centenari aportant un tipus d’oferta molt poc atesa a la ciutat.

Una nova era que s’obre avui amb un doble concert, a càrrec del grup del percussionista nord-americà Kahil El’Zabar amb el seu grup, Ethnic Heritage (20.00 h), i del guitarrista brasiler Diego Figueiredo (22.30 h).

El Molino ressorgeix de la boira, tres anys després que l’Ajuntament de Barcelona l’adquirís i després d’encomanar-li la missió, via concurs públic, a l’empresa Barcelona Events Musicals, organitzadora del festival Cruïlla. La sala, que funcionarà de dimecres a diumenge, presenta un aforament reduït, 250 persones, de difícil encaix en el paradigma de l’star-system, però el seu director, Víctor Partido, anuncia una programació de "propostes singulars, inquietes, que el format petit afavoreix perquè es poden viure molt millor en la distància pròxima". Artistes situats "una mica fora del focus mediàtic però que generen una energia intensa i una forta comunicació amb el públic". Partido és músic, membre del grup filo-folk-rock Riders of the Canyon, així com director artístic del festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat, i fins ara dirigia l’Aclam Club.

Resum d’intencions

La cantant i guitarrista alemanya-nigeriana Ayo, el nord-americà Dorian Wood, el western flamenc de Cantes Malditos, el brasiler Roge i l’espectacle unipersonal de l’actor Roger Coma són alguns dels reclams dels pròxims dies. El cartell del novembre és "un resum d’intencions" del nou equip, apunta Partido. Els seguiran B1nO, Mayte Martín, Kenny Barron Trio, Eliane Elias, Lakecia Benjamin, Rusó Sala amb Míriam Encinas… Artistes, alguns, habituats en places més grans, i en certs casos, amb dobles actuacions. Entrades a uns preus situats entre els 15 i els 70 euros.

I a més, ofereix cocteleria i gastronomia, maridatge poc corrent a Barcelona, amb la firma JOK. Hi haurà una carta amb delicadeses de finger food (per menjar amb els dits) i una altra amb ús de coberts. ¿I com es preveu que encaixi el trànsit de plats i cambrers en el context d’un concert intimista? "Hem fet proves i el públic és curós", constata el director de la sala, que pren nota de l’experiència de locals internacionals on música i restauració conviuen, com el londinenc Ronnie Scott’s. "La gent és conscient que va a un espectacle i hi ha un respecte. Es tracta de crear tota una simfonia en la manera en què ho projectes".

Oferta de club

El Molino també serà un club, després de les actuacions. L’audiència es podrà mantenir i s’obriran les portes a nous clients. Els dimecres i els diumenges, fins a la 1.30 de la matinada, i de dijous a dissabte, fins a les 4. Aquestes franges les gestionaran operadors especialitzats, Drop Collective (música jamaicana i jazz) i Curtis (soul, funk, disco music).

¿I on queden el cabaret, el burlesque i el music hall, tan propis de la sala en uns altres temps? "Els anteriors gestors de la sala [una dècada enrere] ja ho van provar i no va funcionar", es lamenta Víctor Partido. "És més nínxol que una altra cosa. No hi ha, objectivament, públic per a això a Barcelona. El que hi havia ja va quedar absorbit pels musicals", afegeix.

El director destaca que la sala és "una concessió amb unes contraprestacions" i que, malgrat que es tracti d’una explotació privada", comporta "un acord de ciutat". És per això que hi ha les col·laboracions amb agents com les escoles superiors de música (Liceu, Taller de Músics, Esmuc), el Barcelona Music Lab, la sala Paral·lel 62 o el festival Barnasants. "Hi ha unes 15 entitats amb les quals estem vinculats per conveni, cedint espai i creant coses junts".

Eix en moviment

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per a El Molino, resulta vital associar el seu destí a un futurible renaixement del Paral·lel com a eix d’oci i cultura. Un eix en el qual operen el teatre i la sala Apolo (aquesta amb tres escenaris diferents), Paral·lel 62, el Victòria i el Condal. La pròxima peça per incorporar, complexa com poques, és el teatre Arnau, tancat des de fa dues dècades i les obres de rehabilitació del qual han de començar el primer trimestre del 2025 (perquè obri en la temporada 2026-2027). Víctor Partido veu a l’Ajuntament una voluntat perquè "el Paral·lel torni a ser un espai de referència a la ciutat per a la cultura i l’entreteniment".

De moment, El Molino emergeix com un escenari diferent ara que el que és macro, i els grans noms, acaparen els focus. "Un punt tranquil en el qual viure una experiència en un temps que tot tendeix a massificar-se". La missió que es planteja amb la seva oferta selecta i el seu tracte amb el públic és precisa: "Fidelitzar, fidelitzar, fidelitzar".