Eduard Solà, guionista ‘on fire’

El guionista Eduard Solà (Barcelona, 1989) està en estat de gràcia. En aquests moments coincideixen en les sales de cine o en les plataformes tres dels seus últims treballs, Casa en flames, La virgen roja i la sèrie Querer, creada per ell i Alauda Ruiz de Azua. El 18 de novembre estrena sèrie pròpia, Mamen Mayo, sobre un equip de mediació en els conflictes legals per herències, i ja té llest el guió de Mi amiga Eva, film de Cesc Gay que arribarà l’any vinent.

La sensació podria ser que Solà, format a l’ESCAC com alguns directors amb qui col·labora habitualment -Dani de la Orden i Nely Reguera–, escriu a velocitat de vertigen. Però no és exactament així, només que, com ens explica, aquesta allau de títols "és una mica casual, ja que tots els guions són d’èpoques diferents; La virgen roja del 2019, Casa en flames del 2020, Querer del 2022 i Mamen Mayo d’aquest any. El que no és casualitat és que jo he treballat de manera continuada".

Per a De la Orden ha escrit Casa en flames, Barcelona nit d’estiu i Barcelona nit d’hivern. Es coneixen bé i es complementen. Solà recorda els temps inicials: "A l’escola, el Dani es va adonar de seguida que les seves pel·lícules no havien de ser escrites per ell, sinó que preferia un model més americà. La història cinematogràfica europea està molt lligada a l’autor, al director-guionista, cosa que no passa en el cine nord-americà. Ell es va adonar molt ràpid que no volia ser guionista, que només volia ser director, i jo em vaig adonar molt ràpid també que no volia ser director, només guionista". Afegeix que no era una cosa gens habitual, de manera que "érem els friquis".

Una família que no sap estimar

¿Quin és el mètode de treball amb Dani de la Orden? "En el cas de Casa en flames, ell em va dir que volia fer una pel·lícula sobre una família que no sap estimar. Tenia la idea que passés durant un cap de setmana en una casa a la Costa Brava i que potser la casa s’acabaria cremant. I també tenia al cap l’escena del paracaigudes, que a la pel·lícula és ara secundària, però llavors resultava fundacional".

L’escriptura del film es va fer durant el confinament, cada un a casa seva. "Jo escrivia unes seqüències, fèiem reunió, compartíem, i així successivament", explica el guionista. "Per a mi és un model magnífic: significa que ell dirigeix el guió, igual que dirigeix el muntatge o el vestuari. Tens un company, però que no assumeix les teves funcions. El guionista és qui escriu, ningú més. Però evidentment el film representa el seu univers. Tot i que l’hagi escrit jo està vinculat al seu imaginari". De la Orden i Solà han trobat una fórmula perfecta per treballar. Malgrat tenir clar que no volia dirigir, Solà té un film com a realitzador, Lunático, rodat el 2014. No està molt clar si és una ficció, una autoficció, un documental. "Jo tampoc ho tinc gaire clar", s’apresta a dir. Ell apareix com si mateix, "però el personatge principal és el meu avi. S’interpreta a si mateix, però fa coses al film que no són d’ell. Si encara no tenia ben clar que no volia dirigir, aquesta experiència va ser la constatació que jo i els rodatges no ens avenim".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Li encanta la seva feina. Cada dia a dos quarts de deu del matí és a l’escriptori. Ho fa "passi el que passi, no busco la inspiració de les muses, és la meva feina i l’abordo com qui té una altra tasca". Es considera un artesà. "El que faig és un ofici", i posa l’exemple d’un fuster. "Un ebenista sap de fusta, li demanes una taula i la fa. Jo sé de personatges i de situacions, m’ho demanen i ho faig".

A part de les sèries pròpies, Solà va participar en l’escriptura de la primera temporada de Cites. Després de l’èxit de Casa en flames, es parla d’una continuació, Casa en cendres, "però no hi ha ningú que ens estigui apuntant amb una pistola per fer-la, només la farem si és igual o millor que l’anterior. Això és una tranquil·litat per a mi i una garantia per als espectadors".