La història del primer himne dedicat a Lamine Yamal

Ashafar, raper neerlandès de pares marroquins, no podia filar més prim quan el 25 d’octubre, vigília del clàssic al Bernabéu, va publicar un himne juvenil dedicat a Lamine Yamal, el xaval amb un desacomplexat i enlluernador somriure blaugrana a través d’uns bràquets que no poden amagar la seva edat. "Aquest tio és increïble amb 17 anys… ¡En tenia 16 quan va jugar l’Eurocopa! Va debutar amb 15… ¡I ja em vaig convertir en un fan seu!", diu l’artista, "un gran seguidor del Barça", a aquest diari després de publicar Lamine Yamal (mocro funk), primera cançó que transcendeix en honor al precoç talent de Rocafonda (Mataró).

Dades del jugador a partir de llavors: un 0-4 contra el Madrid amb gol el 26 d’octubre i, ja amb esmòquing a París, el 28, un trofeu Kopa que el va reconèixer com el millor jugador jove del món. Per alguna cosa el tema, totalment en neerlandès, comença així: "Soc l’estrella del meu club, Lamine". Dades de la peça: en una setmana el videoclip, amb la presència del mateix futbolista així com de familiars i amics, suma 150.000 reproduccions a Youtube. Repetim, la cançó és en neerlandès.

Units per les arrels

A Lamine Yamal i a Ashafar els uneixen els seus orígens, ja que com tants altres joves europeus tenen les seves arrels en altres continents. Es van conèixer fa un parell d’anys, abans que el futbolista debutés en el primer equip, i van mantenir el contacte per Instagram. "Soc fan del Barça, soc del Marroc, Lamine Yamal és mig marroquí, i els marroquins tenim bona connexió…", explica Ashafar, que ha teixit complicitats amb artistes de per aquí –Morad i Beny Jr– per la mateixa raó.

La història, no obstant, va començar amb dos dels rostres que un més pot observar al costat del futbolista, a excepció del seu pare o del seu bellugadís germà petit, és clar. Són el seu cosí Moha i el seu millor amic, Sohaib, amb qui Ashafar –ni més ni menys que 1,3 milions d’oients a Spotify– va entaular una relació d’amistat.

"He vingut tres vegades a Barcelona per veure un partit i a visitar el seu barri, el 304 [codi postal de Rocafonda]. I ells han vingut a Amsterdam", explica el raper, de 26 anys. "I un dia els vaig dir de broma que havia de fer una cançó del Lamine i ells em van respondre: ‘¿Per què no? Podria ser dur’. Vaig anar a l’estudi i un parell de dies després estava online", explica.

Notícies relacionades

Un llampec va sonar al Raval

Quincy Jones Adeu a un colós de la música americana

Ashafar, que diu, citant noms com Messi, Iniesta, Xavi i Luis Suárez, que "en la millor època del Barça veia tots els partits", va aprofitar una de les seves visites per rodar el videoclip –gran part a Rocafonda– d’un tema que va imaginar com una peça "divertida" i que té un ritme i una tornada encomanadissa malgrat la dificultat de l’idioma. "Aquest lateral esquerre no té descans, Lamine", proclama Ashafar, que explica que li va ser fàcil inspirar-se. "És un gran talent amb un gran futur per davant, crec que pot ser el millor jugador del món". La cançó, per l’aparició del propi futbolista, té estatus d’oficial o, almenys, d’autoritzada. Però ¿què va pensar ell? "No s’ho esperava. Va escoltar la cançó i li va agradar molt, estava molt content".

Ashafar, en realitat Zakaria Abouazzaoui, incideix en la importància de Yamal com a referent en el terreny de joc i més enllà. "Segurament som un dels països més talentosos del món", comenta orgullós sobre el Marroc després de citar la fita de les semifinals de la seva selecció en el Mundial passat. "Juga per Espanya, però el veiem també com un noi marroquí. És molt important per als nens del Marroc i d’Europa veure’l brillar i que puguin pensar: nosaltres també podem".