Llucifer fa un quilòmetre i mig

Dante Alighieri va escriure que la Divina comèdia es pot llegir de quatre maneres: literal, al·legòrica, moral i espiritual. Jorge Luis Borges aconsellava la literal, almenys la primera vegada. "Al principi hem de llegir el llibre amb la fe d’un nen, abandonar-nos-hi", va dir en una conferència.

Blackie Books es fa seva la recomanació borgiana en la seva edició d’Infierno, la primera de les tres parts de la Divina comèdia, que el segell barceloní ha publicat dins de la col·lecció Clásicos liberados. "En el fons és un conte de terror d’una crueltat i una ambició desmesurades –defensa Jordi Martí, editor de la col·lecció–. Dante es perd en un bosc, el sotgen tres feres i al seu rescat hi acudeix un esperit [el de Virgili] a petició d’un altre esperit [el de Beatriz, l’estimada de Dante]". La via de fuita per la qual Virgili guia Dante no és cap altra que l’infern, "una estructura monstruosa" que l’autor "descriu amb una minuciositat fascinant", assenyala Martí.

Vers i prosa

Infierno es presenta en dues versions. D’una banda, el text original italià, escrit en tercets encadenats, en l’edició de Giorgio Petrocchi. D’altra banda, la versió en prosa feta per Natalino Sapegno, dividida, com el poema de Dante, en 34 cants, i traduïda per Francisco J. Ramos. Diversos articles contextualitzen i traslladen al present l’inframon creat pel poeta nascut a Florència al voltant del 1265 i mort a Ravenna el 1321.

A Infern el van seguir Purgatori i Paradís. La Comèdia, com es deia el conjunt abans que Boccaccio li afegís l’adjectiu divina, va ser un hit instantani en temps anteriors a la impremta. De la trilogia se’n conserven ni més ni menys que 800 manuscrits, informa Daniel López Valle a l’article Dante y la Comedia. Per part seva, Ana Garriga i Carmen Urbita, les responsables del pòdcast Las hijas de Felipe, revelen a Místicas, teólogos, excursionistas: el infierno, destino turístico l’impacte que la detallada guia de l’avern de Dante va tenir en les visions de Francisca Romana, per exemple.

Notícies relacionades

Emoció i ràbia en l’estrena de ‘Puig Antich, cas obert’

Premi Herralde ‘ex aequo’ per a Cynthia Rimsky i Xita Rubert

Tot i que l’infern ja existia com a espai de càstig per a alguns morts en moltes creences religioses, no només en el cristianisme, Martí afirma que Dante pràcticament el va inventar degut al detall i la sofisticació amb què va retratar tant el lloc com els turments eterns que hi pateixen els pecadors. Turments, per cert, personalitzats en funció dels pecats comesos, una panòplia molt més àmplia que els set capitals. No és espòiler dir que l’infern de Dante es divideix en nou cercles cada vegada més estrets, corresponents a altres grups de faltes cada vegada pitjors. Necessitar pecats i turments associats sí que afectaria una lectura "amb fe de nen".

L’arquitecte Antonio Manetti va fer un càlcul de les mides de l’infern a partir de les descripcions portades a terme per Dante. Galileo Galilei va refinar i validar l’any 1588 les conjectures de Manetti. No passa cada segle que la ciència intenti explicar una fantasia literària. A l’article Forma i estructura de l’infern, Alessandro Maccarrone, doctor en Física Teòrica per la Universitat de Barcelona, posa al dia els raonaments de Galileu i traça una cartografia del con invertit infernal, així com de l’anatomia del mateix Llucifer, segons la qual els braços li farien 500 metres i la seva altura seria d’un quilòmetre i mig.