El Pibe: mig segle servint frànkfurts... i triomfant

Quan la burger va despertar, el frànkfurt encara hi era.

Que aquesta adaptació del conte més curt del món, el del dinosaure d’Augusto Monterroso, serveixi per recordar que, almenys a Catalunya, primer va triomfar la salsitxa i, molts anys després, va arribar l’hamburguesa i la seva tirania en el fast food i el fast good. Un dels culpables d’aquell èxit va ser El Pibe, que aquest 2024 fa mig segle. Ho han celebrat d’una manera molt original: els dijous del mes d’octubre, van vendre frànkfurts a 16 pessetes, el mateix que costaven el maig del 1974 quan Manolo Berja va obrir el primer local. Això sí, calia pagar-los amb pessetes, no amb cèntims d’euro...

Si ja és extraordinari que un negoci de restauració arribi als 50 anys, tant o més ho és la història del seu fundador, personatge clau en l’èxit actual d’El Pibe, que cada vegada que ha obert un local ho ha petat. Va morir fa una dècada, i ho recorda el seu fill Dani, qui, amb el seu germà Manuel, regenta aquesta cadena que serveix salsitxes però també burgers (és el que tenen les tiranies).

Va arribar a Catalunya des de Linares (Jaén) a finals de la dècada dels 60 i amb tan sols 13 anys es va posar a treballar com a rentaplats de Frankfurt’s Casa Vallès, institució de les salsitxes des de la seva obertura a Terrassa l’any 1963.

Espavilat i treballador

Berja era un sagal espavilat i treballador. Els seus caps el van deixar com a encarregat del local per cobrir la baixa temporal del titular. "Allà va veure que podia gestionar un negoci com aquell", comenta el seu fill. "I això que no tenia estudis. Però ho aprenia tot a la primera".

No va trigar a fer el salt en solitari. Amb 18 anys. Com que no sabia quin nom posar al bar, se li va acudir que El Pibe seria la millor opció, ja que estava a l’avinguda de la República Argentina, 12.

Des del primer dia, va funcionar la mar de bé, fins i tot malgrat que durant els primers mesos no hi havia campana d’extracció de fums, una funció que feia un ventilador enfocat al carrer, de manera que els clients sortien, literalment, fumats. Dani Berja remarca que el seu pare "treballava moltíssimes hores per saldar els deutes al més aviat possible". Guanyava molts diners. "Però no es va tornar boig ni va vendre la marca, sinó que va invertir per millorar-la".

El 1978 va obrir el segon local al carrer de l’Artesania, 54. Un altre gran èxit, aquesta vegada amb l’ajuda familiar perquè Berja no podia amb tot. De fet, més d’una vegada s’havia quedat a dormir al bar perquè era massa tard per tornar a casa seva a Terrassa. El Pibe 3 va arribar el 1982: al carrer de la Diputació, 416, davant de la Monumental. Primer amb els toros i ara amb els festivals, el gran èxit del que havia sigut una perruqueria anys enrere continua posant els pèls de punta als Berja.

Una dècada a les Glòries

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El 1988 va arribar el de la Meridiana, 430. I el següent, el 1995: al centre comercial Glòries, que van tancar el 2015 perquè les obres de remodelació els van deixar gairebé quatre anys sense accessos, cosa que va fer inviable el projecte. I el de Rambla de Poblenou, 41, va néixer el 2013.

L’últim es va inaugurar el 2022, al carrer de Joan Güell, 85, a pocs minuts a peu del Camp Nou. No cal dir com els anava els dies de partit... Berja, que per motius obvis està més ansiós que Laporta perquè el Barça torni a casa, ja planeja obrir un nou El Pibe. És de preveure que repetirà l’èxit dels locals anteriors, un èxit que, paradoxalment, no té el frànkfurt en general, mentre que la burger arrasa.