Emoció i ràbia en l’estrena de ‘Puig Antich, cas obert’

Puig Antich, cas obert té quatre intèrprets: Carme Sansa, Bàrbara Roig, Marc Pujol i l’antiga presó Model, tot i que l’últim intèrpret només formarà part de l’espectacle fins al 15 de novembre. Sansa, Roig i Pujol en fan de sobra per representar aquesta obra, en què es multipliquen en diversos personatges, però la tercera galeria de la presó on té lloc la funció és sens dubte una presència potent. Aneu a veure-la allà si podeu abans que surti als teatres.

Els assistents a l’estrena, ahir, van aplaudir amb ganes, uns aplaudiments propulsats per una barreja d’emoció i ràbia. I amb més ganes que ningú van aplaudir Carme, Montse i Imma Puig Antich, germanes del Salvador, executat amb garrot a la dependència de Paqueteria de la Model el 2 de març de 1974. La Merçona, la quarta germana, no va poder assistir a l’estrena. Totes quatre van prometre, recorda l’obra: «No deixarem que passis a la història com un assassí». Han complert la promesa, contra vent i marea: el Govern va declarar a l’octubre nul·la la condemna a mort de Puig Antich i il·legal el tribunal militar que la va dictar. La justícia espanyola no els va concedir aquesta reparació.

L’obra adapta la investigació periodística Salvador Puig Antich, cas obert, publicada per Jordi Panyella el 2014; la dramatúrgia és de Mercè Sarrias, i la direcció, de Jordi Pérez Solé.

Abans d’arribar a la tercera galeria (Puig Antich va estar a la cinquena, a la cel·la 443), el públic va sentir el soroll de la porta de la Model quan es tancava a la seva esquena; va ser informat sobre la maldat que va suposar executar de manera «improvisada» Puig Antich a Paqueteria, amb un mètode «cruel» i no previst per la justícia militar que el va condemnar, i va passar per l’eix de l’estructura panòptica del presidi. Ferro, parets escantellades i consoles de control rònegues. A la tercera galeria, dues grades en forma de ve baixa i, entre elles, l’espai escènic. Sobre els caps dels assistents, les cisternes dels lavabos de les cel·les de la planta i dos pisos més de cel·les.

Dos plans

Notícies relacionades

Premi Herralde ‘ex aequo’ per a Cynthia Rimsky i Xita Rubert

Un llampec va sonar al Raval

Puig Antich, cas obert discorre en dos plans que s’entreteixeixen. D’una banda, la investigació que la família de l’anarquista membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) va encarregar a un despatx d’advocats el 2003. És un eficaç drama legal que va sumant en l’espectador graus de ràbia per les irregularitats detectades en el sumari. No hi va haver informe balístic i l’informe forense del cadàver del policia per la mort del qual es va condemnar Puig Antich era sospitós. El Tribunal Suprem va rebutjar revisar el cas el 2007. I no és estrany un cop sabut el perfil dels jutges.

L’obra, a més, traça una biografia de Puig Antich, el situa en el moment sociopolític i l’observa davant la mort a través de cartes que va escriure i de la seva última trobada amb la Carme, la Montse i l’Imma. La Merçona era petita i no l’hi van deixar anar. És el pla de l’emoció.