L’amor entre Rodoreda i Armand Obiols, premi Proa

Eva Comas-Arnal guanya el guardó amb ‘Mercè i Joan’, una bioficció sobre la controvertida relació entre dos grans de les lletres catalanes.

L’abril de 1939, a l’inici de l’exili a França després de la derrota republicana, dos grans de la literatura catalana, Mercè Rodoreda i Joan Prat, més conegut pel pseudònim d’Armand Obiols, van iniciar una controvertida història d’amor i desamor marcada per la zona gris per la qual va transitar l’intel·lectual, sota les ombres del col·laboracionisme amb els nazis, i pel triangle amorós que implicava la seva dona, Montserrat Trabal, que s’havia quedat a Sabadell amb la seva filla. L’experta en l’autora de La plaça del Diamant, Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) ha teixit la novel·la biogràfica Mercè i Joan que ahir va guanyar el premi Proa, dotat amb 40.000 euros, centrant-se en aquesta relació "amb molts alts i baixos emocionals, suspicàcies i gelosia, però també plena d’entusiasme, vital i lligada a l’amor per la literatura, amb el rerefons de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial", va explicar.

Comas-Arnal, autora de dos treballs sobre Rodoreda, El somni blau (IEC, 2020) i Afinar l’estil (IEC, 2022), a més de La Maraldina, el primer i únic pòdcast dedicat a la novel·lista catalana, ha escrit una "novel·la brillant, noble i audaç" i "s’ha documentat com una historiadora i ha investigat com una filòloga", va assenyalar el membre del jurat Xavier Pla, especialment en la biografia Armand Obiols, d’una fredor que crema (Empúries), de Quim Torra, i les cartes de Rodoreda a Carles Riba Ells no saben res (Club Editor).

El món privat

L’autora d’Aloma tenia 30 anys el 1939. "És una dona moderna, separada del seu marit (que era el seu oncle), que ha hagut de deixar el seu fill amb la seva mare a Barcelona. És vital, entremaliada, espavilada, una mica extravagant, molt intrèpida i arriscada. El que li passarà en aquells anys, fins a 1948, la farà més valent i audaç", apunta l’escriptora, traductora, periodista i professora de la UAB.

La novel·la, que arribarà a les llibreries el 13 de novembre, reconstrueix "el món privat i la faceta íntima" de la parella, que entre ells es deien "Mercè i Joan, però també ninons, escopinya, bolet de truita o bernat pescaire", recorda Comas-Arnal, que parla d’Obiols com "un poeta destinat a ser una gran veu de la literatura catalana, republicà, redactor en cap de La revista de Catalunya, sempre amb molts projectes al cap, tot i que en va executar molt pocs. Algú molt mordaç, que criticava tothom i va ajudar altres intel·lectuals a l’exili, com Josep Carner, i s’autodefinia com a antisentimental, tot i que a la novel·la se’l veurà plorant sovint".

Notícies relacionades

Mercè i Joan "aporta pistes" i "no defuig" la polèmica del col·laboracionisme amb el règim nazi d’Obiols, "de la qual queda molt encara per explicar", opina Comas-Arnal, que recorda també els seus "contactes amb la resistència". Desgrana la història. L’atracció entre Rodoreda i Obiols s’inicia, com la novel·la, en un château de Roissy on van arribar 20 escriptors i artistes catalans, entre ells Francesc Trabal, Pere Calders i Anna Murià, fugint de Franco.

A l’esclatar la Segona Guerra Mundial, la parella va malviure a Llemotges, on van entrar en contacte amb jueus. Ella cosia i ell treballava en una pedrera fins que el 1941 és enviat a un camp de concentració a la França ocupada per treballar entre 12 i 15 hores diàries en una base de submarins nazi a Bordeus, descarregant sacs de ciment i fustes. Rodoreda envia cartes intentant que millori la seva situació en el camp fins que ell intenta escapar sense èxit. Al final Obiols aconsegueix ser cap de l’administració nazi del camp de Lindemann.

Temes:

Gavà Literatura catalana Intel

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo