Assaig sobre la mentida

Responsables d’Handia (2017) i La trinchera infinita (2019), els cineastes Jon Garaño, Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga (aquesta vegada com a guionista) reconstrueixen a Marco una història real fascinant. La d’Enric Marco, que va assegurar haver estat en un camp de concentració quan no era veritat, i va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen, associació espanyola de víctimes del nazisme.

Els cineastes reconstrueixen els fets (la configuració de la mentida, l’astúcia d’Enric Marco per sostenir-la en el temps, la seva desactivació i les conseqüències de l’engany) alhora que elaboren un complex perfil del protagonista. És interessant la seva decisió d’evitar la representació del personatge com un malvat i, al seu lloc, exposar les seves complexitats. Encara ho és més la seva capacitat per explorar les contradiccions d’Enric Marco des de diferents angles: l’íntim (la convivència amb la seva pròpia mentida), el familiar (la relació amb la seva dona) i el públic (la seva tasca al capdavant de l’associació i, per insòlit que sembli, el seu compromís polític).

Per aconseguir-ho, confien essencialment en la paraula. Marco s’aixeca sobre un guió sòlid, complex en la seva estructura (per com articula els diferents temps del relat i treballa la idea de la mentida i de la simulació) i, alhora, fluid. Potser aquesta afecció a la paraula, a la decisió de donar-li temps i espai, imposa una direcció massa convencional. En una proposta amb un personatge i un relat tan potents, es troba a faltar un joc més estimulant amb la forma, sobretot quan Marco s’endinsa en el thriller. Tot i així, a aquest desajust s’imposen la magnífica interpretació d’Eduard Fernández i la riquesa del text, amb la seva ben articulada reflexió sobre la veritat, la mentida i els espais en què es creuen.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Marco’

Aitor Arregi i Jon Garaño (Estrena: 8/11/2024)