La IA real i la fictícia segons Ted Chiang

Professor de ciència computacional a Santa Fe (EUA), Ted Chiang ha imaginat en els seus llibres mascotes digitals autoconscients, aliens heptàpodes amb un llenguatge que trenca les barreres del temps (portats al cine per Denis Villeneuve a Arrival), visions alternatives de l’evolució o històries mesopotàmiques en les quals batega el rastre de Borges. En totes acaben sorgint preguntes essencials, filosòfiques o científiques. Però compte amb confondre fantasia i realitat, va advertir ahir a Barcelona (dissabte el podran escoltar a la Fabra i Coats): és el que estan fent les corporacions i els tecnòlegs amb la intel·ligència artificial.

No ens confonguem. Que els perills de la IA no siguin els que de vegades imaginem no vol dir que no existeixin. Només que són uns altres. "La IA és molt rudimentària respecte al que ens descriu la ciència-ficció, però el sector tecnològic intenta amagar aquesta diferència perquè aquesta idea de la màquina que pensa és un discurs de venda molt atractiu, més que parlar d’un programa que treballa amb les estadístiques", planteja per començar. "No sé fins a quin punt ens estan mentint intencionadament o s’enganyen a ells mateixos", afegeix. Aquesta seria una possibilitat: "Crec que s’han pres la ciència-ficció massa seriosament, així que, tot i que resulti estrany, com a escriptor de ciència-ficció els he de dir que, sisplau, posin límits a la seva imaginació". Però alerta. "El perill no està que de sobte un ordinador digui que vol controlar el món i destruir la humanitat. Els perills són uns altres". Chiang recorda que les IA "permetran a les persones fer coses que abans no podien fer i a les empreses que facin coses de manera més eficaç; el perill, a Occident, és tenir empreses que acumulin cada vegada més poder; i si vius en altres zones del món, que els governs puguin ser més repressius".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que parlant d’Occident… La combinació de Musk, Trump (i potser la complaença més discreta d’altres magnats tecnològics com Bezos), ¿no podria unir aquestes dues preocupacions? "En general (respon) penso que els multimilionaris són una mala idea, són perillosos per a la societat; en general quan es concentra massa poder a les mans d’un sol individu. Els individus són molt poc predictibles, quan el poder està distribuït d’una manera més equànime està limitat quant mal es pot fer, però si està concentrat en poques persones, això fa d’una manera inherent que el món sigui menys estable i segur, augmenta la possibilitat que quan algú es desperti enfadat o pateixi un trastorn mental pugui tenir un mal gegant". Això sense assenyalar noms.

L’adaptació de La historia de tu vida, el conte que dona nom a un dels seus dos llibres, per Denis Villeneuve va fer que el nom de Chiang arribés a cercles més amplis. És una adaptació amb què se sent perfectament a gust. I hi apareix la seva preocupació pel temps, un dels elements filosòfics (com el mètode científic) que apareixen en la seva literatura. I parlant de temps en termes més concrets, indica que la pressió per la productivitat sobre el temps personal es converteix en un mecanisme del capitalisme a què ell, al principi, es resisteix. Publicar una col·lecció de relats cada dècada podria entendre’s, doncs, confessa, com una manera de "resistència anticapitalista".