Michael Keaton al seu aire

E l protagonista de Beetlejuice, Batman i Spotlight és molt coherent quan dirigeix. En el seu debut, Caballero y asesino (2008), Michael Keaton va explicar la història d’un assassí a sou encarnat per ell mateix. A la seva segona pel·lícula, El método Knox, és un altre assassí a sou. Dos personatges idèntics en films diferents: el primer flirtejava amb la comèdia romàntica, mentre que aquest és un neo-noir d’acció expeditiva en què l’assassí pateix un rar tipus de demència. Li queden només unes setmanes de vida, però ell s’ho pren estoicament: li diu al metge que, total, no es recordarà que està malalt d’aquí unes hores.

La situació complicada que viu el seu fill li fa passar els seus últims dies en un constant frenesí orquestrat pel malvat que encarna Al Pacino. És un relat més o menys precís, poc original, que assumeix les seves limitacions. Un producte gratificant de realitzar per a Keaton, un caprici sense vel·leïtats, que incideix en una temàtica interessant fins ara no explorada bé del tot: el film belga La memòria de l’assassí ja va mostrar les possibilitats dramàtiques d’un relat protagonitzat per un assassí amb Alzheimer, i recentment Russell Crowe va interpretar un expolicia amb la mateixa malaltia a Sombras del pasado.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘El método Knox’

Michael Keaton (Estrena: 8/11/2024)