Crims, misteri i decepció postprocés

Edgar Cantero va guanyar per sorpresa el premi Crexells a la millor novel·la en català el 2007 (Dormir amb Winona Ryder) i després de notar que "aquí no hi havia gaire interès pel que feia" es va passar a l’anglès el 2014. El 2017, davant les expectatives que va aixecar el seu segon llibre publicat als EUA Meddling Kids, va decidir instal·lar-se a Los Angeles, sense deixar de treballar amb El Jueves. No li va sortir malament. Es va passar per la llista de més venuts del New York Times i va vendre opcions per adaptar la seva novel·la (imaginin a Los Cinco perjudicats per la vida, un episodi de Scooby Doo i alguna cosa de Stranger Things). La part dolenta; el projecte ha caigut diverses vegades. La part bona; cada vegada l’ha tornat a vendre, així que ha cobrat tres vegades per les options audiovisuals.

Però Cantero, el maig passat, va tornar a treure el cap pel panorama literari català amb Ràdio Free Camaco (Empúries) i aquest cap de setmana ha passat pel Festival 42 per xerrar amb Marc Pastor, sobre com tots dos han intentat combinar a les seves novel·les thriller, elements fantàstics i crítica social. Posats a jugar a apilar influències alguna cosa hi havia aquí de True detective. "Em va agradar molt la primera temporada, i he agafat coses sobretot de com anar administrant la informació", diu. "I aquest paisatge desagradable", afegeix. Allà eren els pantans entre Louisiana i Texas, aquí una comarca indefinida que podria ser La Selva, les Guilleries o Collsacabra. Cantero, que diu haver "crescut pràcticament en una urbanització", lamenta l’excés de novel·la rural en català. Però no opta per la urbana. Sinó per un territori, Roturbia, que és una zona entre el rural i l’urbà, plena de rotondes, insuficientment representada "tenint en compte la quantitat del territori que és així: un poble, un polígon, un camp de colza, una riera, una urbanització, un altre camp, un altre polígon, el següent poble...". I amb un lumpen particular, de policies rurals, mecànics o pastors.

En aquest paisatge i en un temps en què el procés ha encallat i polítics independentistes i unionistes busquen resituar-se confortablement, l’heroi és algú que se’ls va creure, va acabar a Brians i ara ha de dormir en el seu Lancia del 95. No és casual. Cantero opina que si es volia la independència s’havia d’assumir un cost humà i per a ell el gran moment del procés va ser Urquinaona, quan "es cremaven contenidors i semblava que alguna cosa podia canviar". Per resumir i sense espòilers, un encàrrec d’un polític local per fer fora uns okupes d’una urbanització per a camacos avui arruïnada acaba amb un mort després d’un altre i una fuga contínua del sospitós a bord del seu Lancia vermell.

Notícies relacionades

Impress capta 110 milions per seguir creixent

"No podem acabar amb les arrugues, però sí retardar-les"

Lliçó de ‘Scooby-Doo’

¿Per què en el 42? En relació amb Meddling Kids parlàvem de Scooby-Doo. Referència que Cantero diu que va utilitzar per vendre el seu projecte als EUA. "La lliçó que vam aprendre els nens de Scooby-Doo és que darrere del malvat, quan es treu la careta, sempre hi ha un especulador immobiliari". Però, parlant de l’element fantàstic, "a mi m’interessa més que n’hi hagi", diu. A Radio Free Camaco no és l’eix. Però les emissions que semblen venir d’una altra realitat, les imatges de dones amb astes de cérvol entre alzines sureres... ¿Són creacions de la imaginació malaltissa d’alguns personatges, o hi ha alguna cosa més?.