Retrat d’una dona insegura

Retrat d’una dona insegura
1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

E l segon llarg de David P. Sañudo conserva alguna cosa de l’anterior Ane (to similar, semblant situació econòmica i social dels personatges), però fa un salt més ambiciós a partir de la construcció del seu personatge principal: Irune, una dona insegura i callada definida per petits però gens anecdòtics detalls. Per exemple, ja que treballa en una fàbrica de paper –que està en conflicte– té el seu pis ple de rotllos de paper higiènic i fa vaixells i flors de paper. Truca totes les nits a Renfe i penja el telèfon fins que no li respon un operador en concret, a qui li demana horaris de trens en els quals no pretén viatjar. Per a ella, una fulla d’eucaliptus a la barana de la seva terrassa porta mala sort. I veu vídeos d’Eva Nasarre per fer una mica d’exercici.

Aquest personatge anodí, passiu, descobreix nous horitzons quan li descobreixen un bony al pit i, alhora, s’implica en una lluita sindical. Tot canvia, tot i que ella sembla estar igual. Los últimos románticos és un film deliberadament anticlimàtic que retrata una dona insegura amb considerable seguretat en el to, els gestos, la relació del personatge amb el barri on viu i la interpretació absorbent, malgrat la passivitat, de l’actriu Miren Gaztañaga.

Notícies relacionades

‘Los últimos románticos’

David P. Sañudo (Estrena: 15/11/2014)

Temes:

Renfe