Sopa de Cabra torna amb ‘Ànima’

"

Van estar a punt de decidir que no gravarien més àlbums i que apostarien per publicar cançons una a una, com a resposta al (aparent) signe dels temps. Però Ànima ve a ser les dues coses alhora: un disc cohesionat fet dels singles que fa uns mesos que van traient, cinc, més tres que encara no estan airejats. Han construït aquest treball partint per primera vegada del títol com a idea motivadora i tenint molt al cap els convidats amb qui compartirien les peces: Pol Batlle, Sidonie, Triquell, Santi Balmes (Love of Lesbian), Xarim Aresté, Beth, Yolanda Sey (The Sey Sisters) i Clara Peya amb Anaïs Via.

"Necessitàvem una premissa per a la gent amb qui volíem treballar, que no són només convidats, sinó que els hem implicat en la creació de les cançons", explica Gerard Quintana. Però, precisament, des de fora es podria pensar que, al compartir l’obra amb tantes figures externes, l’ànima de Sopa podria quedar desdibuixada. "No, perquè hi ha una ànima compartida. L’ànima és el que queda quan treus tot el que és sobrant, efímer i transitori. En aquest projecte, el que és artificiós no té espai. Els temes del disc són el temps i l’amor, els béns que, a mesura que avança la vida, t’adones que són els més escassos i els que no pots comprar".

A tot això, Sopa de Cabra és cada vegada menys la banda de rock’n’roll que va ser, i en Ànima, seguint l’evolució ja suggerida en els seus dos àlbums anteriors (Cercles, 2015, i La gran onada, 2020), aprofundeix en mitjos temps, intimitats i textures acústiques (sobretot en la segona meitat), amb permís de Que et vagi bé, la peça més rock, una mica postpunk fins i tot. "Sabem que per a molts sempre serem el grup rocker de L’Empordà, però ens hem anat alliberant d’això. Els artistes que més m’impressionen no sé quina etiqueta tenen: Waits, Dylan, els Beatles...".

El guitarrista Josep Thió, l’altre pilar creatiu de la banda, no està per marcar-se límits. "Sempre he tingut la idea que Sopa de Cabra no fos mai una presó, o que ho fos el menys possible. Estic molt a favor de provar i experimentar, i d’intentar no ser reconeixible. Igualment, quan una cançó la canta el Gerard ja saps que sonarà a Sopa de Cabra".

Els duets o featurings estan a l’ordre del dia i s’acostumen a enfocar com a via per ampliar mercat accedint a altres audiències, si bé és cert que en Ànima, molt visiblement, Sopa no ha anat a col·leccionar les estrelles comercials del moment. "Seria així si li haguéssim proposat un duet, no ho sé, a Aitana, per exemple. Però, a alguns convidats del disc, són més els oients que els podem aportar nosaltres a ells que al revés", fa notar Quintana. I Thió assenteix. "La discogràfica ens va proposar coses, però no estem jugant a veure quantes escoltes té cada artista, sinó a treballar amb gent que admirem".

Amb tot això, Ànima respira una literatura adulta una mica descreguda, començant pel tema d’obertura, Ànima animal, que comença dient: "Hem buscat un sentit / Hem anat on ens han dit / Sembla que no anem enlloc". Es percep la idea que, a mesura que un es fa més gran, en lloc de tenir més certeses, és el contrari, creix la desorientació. "Et van canviant les normes", observa Quintana. "Ara veig la meva mare amb gairebé 96 anys i la seva lluita és amb el comandament a distància. I penses: ¿quin serà el nostre repte, la IA? ¿Serem capaços d’assimilar tot el que ve a tota velocitat? Estem esgotant els recursos del planeta d’un any ja al juliol. És una estafa. Però les respostes les tenim nosaltres. No s’ha d’esperar que l’aigua surti del seu curs, com ha passat a València".

Diferents públics

Notícies relacionades

Líders que no estan a l’altura

Un suculent avanç a Casa Seat

Ells es troben ara actuant per a públics d’edats bastant diverses. "L’altre dia, una noia de 18 o 19 anys, molt nerviosa, em va demanar una foto, i després una senyora em va dir: ‘Gerard, a veure si fas una cançó sobre la menopausa’", s’admira. Aquest estiu, en Les Nits de Barcelona, hi va haver algun crit a les grades que reclamava més rock’n’roll. Els seus concerts es basen ara en el material de la seva era moderna i deixen els clàssics per al tram final. "Com fa The Cure", observa Thió.

Al Palau, on actuaran dimarts vinent, es preveu que hi hagi alguns dels convidats del disc. I l’any que ve continuarà la festa. "I jo ja estic pensant que el 2026 serà l’any del nostre 40è aniversari", diu el guitarrista. "És tot molt intens emocionalment, i de vegades penso que el que jo voldria és jubilar-me".