Un suculent avanç a Casa Seat

La presència d’Alcalá Norte en els Secret Shows de Les Nits de Barcelona que se celebren amb caràcter mensual a la Casa Seat va ser una cosa així com un estimulant avançament del concert que el grup madrileny oferirà dimecres vinent a la sala Razzmatazz (del qual van repartir flyers, a la vella usança). Va ser un breu xou de cinc cançons que va servir als presents per començar a desentranyar per què aquesta banda d’aparença disfuncional que pren el seu nom d’un centre comercial del districte de Ciudad Lineal ha protagonitzat amb el seu primer àlbum la irrupció més sonada en el pop espanyol de caire alternatiu el 2024.

Notícies relacionades

Líders que no estan a l’altura

Retrat d’una dona insegura

Alcalá Norte es va presentar en versió reduïda de quartet, sense el carismàtic bateria heavy Jaime Barbosa (dolorosa absència la seva) ni el guitarrista Juan Pablo Juliá, de manera que el pes del xou va recaure en el vocalista Álvaro Rivas, autor d’unes lletres amb poc parangó en l’escena indie espanyola en les quals tant apareix el filòsof alemany Ernst Jünger que Cristiano Ronaldo ("¿por qué esos brazos en jarras después de la batalla de Kiev?", canta a Supermán". Van secundar Rivas el guitarrista de sorprenent pelo Pantene Carlos Elías, la teclista Laura de Diego i el baixista barceloní Pablo Prieto, que es va passar aquesta vegada a la guitarra acústica, amb la qual cosa el característic so de la banda –aquesta captivadora barreja de Burning i Joy Division– va adquirir una insospitada (i de vegades una mica accidentada) qualitat íntima.

Van obrir amb La sangre del pobre i els seus imbatibles versos inaugurals ("la sangre del rico es pus / la sangre del pobre derrama dinero"), per seguir amb la bastant increïble No llores, Dr G ("Goebbels se mira en el espejo / y ve a muchos chicos con su corte de pelo / y un traje diseñado por él") i l’abans citada Supermán, per arribar a La vida cañón, el hit que ha catapultat la carrera d’Alcalá Norte gràcies en part als elogis de fans il·lustres com Rosalía ("després de llegir el que va dir de nosaltres li vam enviar el disc, però no ens ha contestat", va explicar Rivas). I fins allà havia d’haver arribat el concert, però la banda madrilenya es va animar amb dues cançons més: Los chavales (amb versos en català) i La calle Elfo, una altra mostra de la faceta més pop del grup i de la seva mestria a l’hora de facturar lletres amb substància. Dimecres, a Razzmatazz, més i millor.