El terror que s’inspira en la història

Els austríacs Veronika Franz i Severin Fiala han aconseguit la seva breu però consistent filmografia partint de, coma mínim, tres coses: una idea perversa de les relacions familiars (la majoria de les vegades entesa com una representació acotada dels mals socials), un treball excepcional de les atmosferes i una habilitat per concebre situacions i imatges d’impacte, molt aclaparadores, i fer-les lliscar quan i com l’espectador no se les espera. Tot això està a Goodnight Mommy (2014), el seu debut en el llarg de ficció, i a The Lodge (2019), i torna a estar-ho en aquesta pel·lícula.

Més ambiciosa i de més abast que els seus anteriors treballs, amb els quals no van acabar de sortir del circuit del cine fantàstic i de terror El baño del diablo explora la depressió d’una jove en l’Àustria rural del segle XVIII. Com sol passar amb les pel·lícules del duo, la narrativa no s’acaba d’apuntalar. Tot i així, aquesta flaquesa queda compensada per la interpretació d’Anja Plaschg, plena de dolor i bellesa, i per la capacitat de Franz i Fiala per explicar el seu patiment a través de l’atmosfera i del treball sobre el cos. És impressionant la manera amb què mostren com, a més de trencar la seva ment, el fanatisme, el masclisme i la violència estructural alteren el seu rostre i el seu cos.

Notícies relacionades

Neixen els Premis CRIT per reconèixer als creadors de contingut en llengua catalana a l’entorn digital

Els petons impossibles

‘El baño del diablo’

Severin Fiala, Veronika Franz (Estrena: 15/11/2014)