CRÍTICA

La festa final d’un somni

La festa final d’un somni
1
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

The Thyets, el gran artefacte del pop català dels últims anys, duo de Mataró ascendit a orquestra nacional amb les seves tornades afables i xicletoses, va tancar ahir a la nit al Sant Jordi Club la llarga gira del disc Èpic solete (2023), amb la qual han corregut per tot el territori. I què millor que aquesta bomba sorprenent anomenada Coti x Coti per al punt final a aquesta festa popular amb caràcter intergeneracional que proposa The Tyets: rotllanes multiplicant-se per la pista, mans enlaire i, ¡vinga!, a ballar.

Van clausurar així la primera de les dues nits (5.000 assistents per dia) de celebració del somni – "estem flotant", va definir Oriol de Ramon amb la complicitat del seu soci, Xavier Coca– en el qual es mantenen i en el qual buscaran continuar amb un nou disc que llançaran l’abril de l’any vinent, segons van anunciar.

Concert de presència, amb una producció ambiciosa i banda responent, d’arrencada revolucionada (després hi va haver temps també per a balades i emocionats relats com el d’Olívia), amb els ja ex Stay Homas sobre l’escenari per situar-nos a La platja, i de contínues aparicions: menció per a un generós Lluís Llach recitant amb el piano El tonteo ("vinc a solucionar un problema familiar, els Tyets necessiten un avi, i aquí estic"). The Tyets, esprement el seu moment fins al final, van encadenar Clar que t’he trobat a faltar, amb el públic udolant amb la sortida de Julieta, i Bailoteo en format himne discotequer abans de l’últim conegut cartutx: Cobla Sant Jordi per interpretar el ritual Coti x Coti, que tanca un somni que s’atura, almenys, per hibernar uns mesos.

The Tyets

Notícies relacionades

Sant Jordi Club, Barcelona

15 / 11 / 2014  

Temes:

Musicals