La migració també té humor

A partir d’aquell moment, l’interrogant es va centrar a veure si era ètic fer la pregunta o, d’alguna manera, perjudicava els dos col·lectius. "Són dues coses que en el dia d’avui la gent està patint, i crec que depèn de com facis la pregunta pot fer sentir malament una persona o altra", va analitzar el futbolista Iñaki Williams en el programa d’humor fa unes setmanes. No obstant, una tècnica d’igualtat i sociòloga present entre el públic va opinar sobre la importància que aquests temes ocupessin els espais televisius perquè les persones poguessin fer "reflexió" sobre elles mateixes i canviar certes actituds.

La realitat és que a La Revuelta tracten aquests temes cada setmana amb Yunez Chaib (Melilla, 1994), un còmic mallorquí que prové d’una família d’origen àrab i que utilitza els seus monòlegs per fer acudits sobre la seva procedència. "Sempre que puc converteixo el racisme en comèdia perquè és una manera de superar-lo", assenyala l’artista.

Chaib va participar dijous en la segona edició del festival Cruïlla Comèdia amb un monòleg per primera vegada en català a la renovada sala El Molino. El jove va despertar rialles del públic amb acudits com "diuen que el racisme es cura viatjant, la prova que això és mentida és Frank de la Jungla" i "no sé per què fan tanta por els nostres menes" –amb referència a la cançó Ay, mama de Rigoberta Bandini-. En el seu discurs, el mallorquí va exposar els infinits estereotips i prejudicis racials que es troba en el seu dia a dia per haver nascut en una família d’ascendència àrab, va trencar amb els tòpics sobre els menors immigrants i es va mostrar molt crític amb la ultradreta.

El Cruïlla Comèdia busca "normalitzar la indústria de l’humor a Catalunya i ajudar a fer-la créixer", segons afirma el seu director, Oriol de Balanzó, amb "còmics amb una mirada pròpia". "Possiblement, quan es pregunta pels límits de l’humor, en realitat s’està preguntant pels límits de l’ofensa. L’ofensa és un sentiment personal, íntim, mentre que els drets són col·lectius", afegeix el director del festival.

A les xarxes socials també hi ha en efervescència aquest tipus d’humor que vol acabar amb les discriminacions. El jove Ayoub Borbata, que va arribar a Arbúcies des del Marroc amb 7 anys, fa vídeos exclusivament en català –hi ha qui encara se sorprèn–. "Hi ha gent que em diu que em ric del català, però realment estic fent més per la llengua que tots ells", reivindica aquest influencer.

En els seus vídeos, el jove ensenya l’idioma a la seva mare. "He trencat amb molts prejudicis. Es pensen que la gent que ve de fora no estudia, no aprèn la llengua i no treballa", declara Borbata. "La realitat és que fem el mateix que la resta de persones. Hem vingut des dels nostres països a buscar una vida millor, ens adaptem i som iguals que la resta", assegura el creador de contingut. Tot i que ja acumula més de 280.000 seguidors a TikTok i més de 38.000 a Instagram, encara no té mànager o agència de representació que l’ajudi a gestionar campanyes com a influencer. "No vull pensar que és per racisme perquè no ho sento així. Però és més difícil que les marques es fixin en un marroquí per fer campanyes perquè prefereixen la gent d’aquí", analitza.

Notícies relacionades

Isa, la nostra Pantoja preferida

La festa final d’un somni

Un altre dels creadors de contingut que intenta acabar amb els prejudicis és el tiktoker Wizproblema, un humorista nascut a Mataró amb orígens gambians, que ja acumula un milió de seguidors i és conegut per les seves paròdies i imitacions. També Monir Attaf, que exposa els tòpics més recurrents sobre els marroquins, i Asaari Bibang, una actriu de Guinea Equatorial que fa divulgació en clau humorística. En definitiva, com va declarar Yunez Chaib entre bromes en el seu monòleg a Barcelona, "després del feminisme i els drets LGTBIQ+, la lluita contra el racisme ha de ser la següent a Espanya".

.