Hi ha altres mons, i estan (encara) a Berlín

El lloc on he descobert l’existència de Katja Oskamp, escriptora alemanya que ha guanyat un únic premi, i és un premi dublinès, per la traducció del seu llibre més famós, l’estrany, l’excèntric Marzahn, mon amour (Hoja de Lata), és una biblioteca espanyola a Berlín. No és a cap edifici oficial, sinó dins d’una llibreria. L’única llibreria espanyola a Berlín, un lloc anomenat Bartleby & Co., en honor al clàssic de Herman Melville, que a més de vendre novetats –que creuen amb avió Europa sencera– ofereix als seus clients la possibilitat d’endur-se a casa, durant 15 dies, un exemplar de la col·lecció particular de la seva propietària, la també editora –camí de convertir-se en escriptora, si és que no ho ha sigut des del principi– Ana S. Pareja.

Ni tan sols em vaig haver de fer sòcia d’aquella biblioteca tan frondosa –davant la qual qualsevol lector curiós podria passar hores, al cap i a la fi, és la col·lecció d’algú que ha buscat àvidament altres camins, i els ha acabat trobant– per poder llegir el desconegut memoir d’Oskamp –que dona una visió corrent, i mai millor dit, de la vida en el que va quedar del Berlín Oriental, el Berlín soviètic–, perquè vaig passar quatre dies dormint en un apartament annex, a la que està cridada a ser –ja ho és– la Residència Bartleby. Una espècie d’imprevist i nutrient, fascinant pont entre la capital centreeuropea i escriptors hispanoparlants, i els lectors que han deixat d’estar sols en aquest idioma a la ciutat des que existeix Bartleby & Co.

Trobada gens amistosa

La història d’Oskamp –a la qual vaig arribar gràcies precisament al llibreter de Bartleby & Co., el Toni– és la d’una escriptora que, farta que cap dels seus llibres es vengui –de fet, hi ha una trobada gens amistosa amb el seu agent a l’inici del llibre–, decideix buscar-se una feina. I no és una feina qualsevol. Oskamp es dedicarà a la pedicura. Accedeix a un curs en què topa amb dones que, com ella, estan fartes de les seves vides i han decidit ocupar-se dels peus dels altres. Potser perquè cap d’elles veu cap altra sortida, les notes que treuen totes són altíssimes i de seguida es posen a treballar. El més curiós és on ho fa Oskamp. A Marzahn, el districte on es va construir la urbanització més gran de la República Democràtica Alemanya (RDA) en els anys 70 i 80.

Oskamp va néixer el 1970 a la RDA i tenia 19 anys quan va caure el Mur de Berlín i 20 quan la RDA va deixar d’existir definitivament. Com apunta Belén Gopegui en el pròleg d’aquest valuós artefacte, un país no deixa d’existir perquè ho faci jurídicament, perquè aquells que hi van viure continuen sent els mateixos, i les idees, les pràctiques i les conseqüències de les seves vides també.

El fet mateix que Oskamp, no sentint-se còmoda amb la manera en què estava sent tractada com a escriptora, i sobretot, davant la ruïna que li suposava, optés per dedicar-se a la pedicura sense que li semblés que estava, d’alguna manera, descendint per fer-ho pel que fa a la classe social, apunta en aquest sentit, ja que de cap manera una feina manual significava un descens de classe a la RDA.

Però la cosa no es queda aquí, per descomptat. Perquè el tracte que Oskamp estableix amb els seus clients i que queda reflectit en el llibre, ja que el llibre és un anar i venir de clients, amb les seves històries a sobre, dona bon compte de com era aquell món que, estoicament, havia existit i després ho havia deixat de fer, i no havia generat en els seus habitants ni un gram de nostàlgia, ni tampoc ràbia, només la sensació que allò va ser tot.

Però també la sensació que aquell tot continua, però d’una altra manera. O potser de la mateixa, perquè res permet al món canviar prou quan el món ja s’ha posat en marxa de la manera en què ho va fer per a ells. Oskamp recull veus, i així reconstrueix la part menys visible, i més real, de la RDA.

Notícies relacionades

Rigor i recolliment amb Laurence Equilbey

Miguel Bosé: ¿preparats per al seu retorn?

La llibreria d’Ana S. Pareja

El llibre va tenir un final feliç. Va guanyar un premi i va donar una petita volta al món. Hi va haver traduccions aquí i allà, i qui sap, potser Oskamp va deixar per sempre la pedicura. O potser no ho va fer, perquè res tenia de dolent no fer-ho. El llibre es va publicar el 2019. A Espanya va arribar el 2021. És a dir, el món de què parla Oskamp és aquest, el món en què Ana S. Pareja obre cada dia a la una la seva llibreria situada al número 2 del carrer Boppstraße, davant una plaça que ella anomena Bartleby Platz, i que en realitat es diu Hohenstaufenplatz, en un enclavament entre Kreuzberg i Neukölln, al sud est de la ciutat que conté encara bona part dels mons amb què va topar Oskamp, perquè res desapareix del tot mai.