Les arrels de Rauw Alejandro

Aquest pretext el situa lluny de recents treballs seus, especialment del futurista Saturno (2023), i alhora el col·loca en una lluita complicada: la d’honrar els ídols perennes per convertir-se en un d’ells. Però Rauw Alejandro, estrella llatina consagrada, té la capacitat de ser permeable i aconsegueix emmotllar-se en els sons que corren per les seves venes i que no són els seus habituals R&B i reggaeton. Un discurs, el de mirar al passat, amb alts i baixos i una mica inconstant, perquè també presenta Qué pasaria... amb Bad Bunny, una destacable peça de ball per a la discoteca d’avui. El porto-riqueny, home de relats intensos i sensualitat desbordada, afronta la seva música molts cops amb el vigor d’un últim vis a vis, com queda clar amb la cançó amb Bad Bunny o amb la seva predecessora, Déjame entrar.

El dolor

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

Al llarg de les 18 cançons de Cosa nuestra hi ha alternances constants tant en la línia temporal com en el pla emocional. Un afligit Rauw Alejandro es fa seu el dolor de Tú con él (1985), de Frankie Ruiz, en un homenatge salser resolt amb encert, i també el de la poc necessària versió de Se fue amb Laura Pausini –peça presentada als Latin Grammys el 2023 davant de Rosalía, per cert–. També hi ha crits de dolor de pròpia mà («ojalá existiera una máquina del tiempo») en la sentida i profunda Ni me conozco. En canvi, un tèrbol Rauw Alejandro s’ajunta amb Alexis i Fido a Baja pa’acá per anunciar amablement: «Te voy a amarrar en mi cama; esto es un secuestro». Un altre to desplega en l’accelerat i divertit merengue Mil mujeres: «Ay, mira; lo bueno de estar solo es que puede’ hacer de todo». En l’apartat de col·laboracions, ressenyable (més pel qui que pel com) és la unió amb Pharrell Williams en un experiment anomenat Committed i, sobretot Revolú, barreja sedosa amb el reggaeton de Feid, i Khé?, tema de llum tènue amb el rei de la batxata (i del flirteig) Romeo Santos.

L’àlbum entra en la recta final amb la reconfortant i alhora temorosa Amar de nuevo («se me había olvida’o lo fácil que es reír; tanto que volví otra vez a tener miedor) per tancar amb l’agradable Sexxxmachine, que inclou sample de James Brown i missatge final: «Todo tiene su final, pero por lo menos aquí le puedes dar ‘repeat’».