Miguel Bosé: ¿preparats per al seu retorn?

Venim del Bosé negacionista i antivacunes, perfil animat en les últimes setmanes per les seves tesis (per dir-ho d’alguna manera) sobre la dana, una tragèdia que van causar a consciència, al seu parer, "una colla de delinqüents malparits" (declaració escrita en majúscules, que equival a cridar). Fa uns anys hauria pensat que descarrilar d’aquesta manera acaba amb la carrera de qualsevol. Però, en aquests moments, és difícil preveure com pot respondre el públic a una gira de Miguel Bosé set anys després de l’anterior, quan encara no s’havia ficat en aquesta mena de jardins. La premsa mexicana dona per fet que el tour començarà al seu país, on té tants fans o més que a Espanya (el 2017 van ser tres nits a l’Auditori Nacional de la capital, 30.000 assistents, i un concert gratuït al Zócalo, amb 85.000).

Però encara que ens semblin boges i irresponsables les coses que diu Miguel Bosé i encara que el vent convidin a la demolició integral del personatge, de la seva carrera musical es pot parlar en termes respectables. Tot i que se’l pugui associar a la mera comercialitat i potser per compensar s’hagi tornat de vegades una mica pretensiós, cal dir que ha arriscat moltes vegades amb enfocaments i produccions avançades per al mainstream espanyol injectant avantguarda i sofisticació (discos com Laberinto, de 1995, Velvetina, del 2005, i Cardio, del 2010). Sap el que és caure (repetidament) i tornar a aixecar-se. I l’operació Papito (2007) va deixar constància del seu catàleg de hits transgeneracionals.

Notícies relacionades

El fiscal demana 18 mesos de presó i dos anys d’inhabilitació per a Depardieu

‘Corteo’ vola al Sant Jordi

¿Tindrà veu?

¿Tindrà veu el Bosé del 2025? Aquesta és una reserva raonable, tot i que avui la tecnologia fa meravelles. Més intrigant potser és si reprendrà la connexió amb el gran públic, ja que és una figura que, des de l’any 2020, ronda la cancel·lació (extramusical). Potser hi ha morbo per assistir als seus concerts. Una dura prova, en fi, per al principi de separar l’artista i el personatge, la figura pública i la seva obra. Ganes de veure què passarà.