Judit Mascó: "El meu objectiu és crear referents femenins positius"

¿La literatura era una assignatura pendent?

Llegir m’ha agradat sempre, i soc una lectura voraç. Però escriure és una altra cosa. Requereix un esforç, no ho tinc per la mà i jo soc molt perfeccionista. No sé escriure ficció i tinc un respecte tremend a la literatura i als escriptors. Però quan vaig rebre la proposta d’aquesta petita editorial del grup Abacus Futur...

Expliqui, expliqui...

Fa uns sis mesos em van proposar que fos la mare, per dir-ho així, que supervisés una nova sèrie d’aventures protagonitzada per quatre amigues, enfocada per a un públic a partir de nou anys. Per donar-li forma, ens vam posar d’acord amb Mar Picó, que és una escriptora molt jove, de l’edat de les meves filles [la model té quatre filles d’entre 26 i 18 anys, María, Paula, Romita i Clara, juntament amb el seu marit, l’advocat Eduardo Vicente], que em va semblar molt bona idea perquè el que jo pretenc és aproximar-me al públic més jove amb una història que sigui molt divertida, amb valors actuals i que animi a llegir les noies d’ara. També vaig tenir la sort que em van deixar elegir la il·lustradora i de seguida em vaig enamorar dels dibuixos de Naomi Kado, una jove francesa.

I entre totes tres van crear les quatre les protagonistes, ¿un retrat de les noies d’ara?

Tenim l’Emma, la líder, molt llançada i imaginativa; la Maya, creativa, vegetariana i tímida; la Nessa, la futbolista, i la Vio, un perfil que a mi m’entusiasma, perquè té un caràcter fort i és superintel·ligent, tot i que és una mica addicta a les xarxes socials... Crec que compleixen bastant les personalitats de les noies d’avui dia.

Una història amb temes de plena actualitat.

Són circumstàncies contemporànies que jo no podria haver ni imaginat en la meva infància, com tenir consciència que vivim un canvi climàtic, o que per culpa de la gentrificació s’estiguin perdent els comerços locals... Al final, l’objectiu d’aquest llibre i d’aquesta col·lecció és crear referents femenins positius.

¿Li hauria agradat que les seves filles l’haguessin llegit?

Generacionalment, elles, sobretot les dues grans, es van enamorar de la col·lecció de les Witch. Encara tinc tots els llibres a casa. Per a elles són un tresor, una cosa que recorden amb molt carinyo. Per això, m’encantaria que passés el mateix amb The Forever Girls.

¿Creu que el punt de vista femení és ara més present als llibres per a joves?

Sí, és clar, igual que passa en el cine o el teatre, i en altres àmbits. Passa des de fa un temps, però no tants anys en realitat. El canvi és recent, però amb certa intensitat i constància, per sort. Fa 10 anys era impensable que l’heroïna d’una pel·lícula d’acció fos una dona.

¿Quines claus ha de tenir la bona literatura per a nens i adolescents, a parer seu?

Sobretot, ha de ser atractiva, tan senzill com això. Als més petits els atrauran les il·lustracions, però després hi ha d’haver una identificació. Al final t’enganxes a la lectura perquè t’estàs divertint.

¿Considera que és més fàcil o més difícil escriure per a aquest públic o per a l’adult?

És difícil escriure per a nens. Pot semblar senzill quan ho llegeixes, però no ho és. A més, els nens no són tontos, i compte amb les nenes preadolescents, que aquí la dificultat és que entre els nou i 11 anys poden ser totalment diferents, poden estar en etapes vitals totalment diferents.

Notícies relacionades

La llegenda de Family, el duo pop més misteriós

‘Woman’ entrega els seus premis anuals vinculats a la moda

I a vostè, com a lectora ¿quins llibres l’enganxen? ¿Què està llegint ara?

Nosaltres a casa, tant el meu marit com les meves filles i jo, som grans lectors. Sempre estem llegint llibres, perquè ens atrapen. És una cosa que compartim com a parella i que al final acaba enriquint la relació. També les nostres filles, alguna, fins i tot, és lectora de gran intensitat. Normalment llegeixo novel·les, tot i que ara me n’estic llegint un que és un assaig L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo. Un llibre per aprendre, sobre la història dels llibres des dels egipcis. Me’l van recomanar el meu marit i la meva filla gran. I per després, ja en tinc un altre esperant a la tauleta: La vegetariana de la premi Nobel sud-coreana Han Kang.