La llegenda de Family, el duo pop més misteriós

Un enlluernament. Així defineix César Prieto Álvarez l’aparició, el 1993, d’Un soplo en el corazón, l’únic disc que van registrar Family, el duo format per Javier Aramburu i Iñaki Gametxogoikoetxea. És una obra capital per al que es va denominar el Donosti Sound –un corrent musical protagonitzat per bandes com Family, La buena vida, Aventuras de Kirlian i Le Mans–, i també en la història del pop espanyol. Després d’aquest disc, Family va deixar d’existir, cosa que ha alimentat encara més la seva condició d’obra de culte.

Prieto Sánchez va quedar tan enlluernat llavors com ho està ara, 31 anys després de la publicació de l’àlbum de títol similar al del film de Louis Malle El soplo al corazón. I per això ha dedicat un llibre a la gestació del disc Un soplo en el corazón. El misterio de Family, monografia de la col·lecció Efe Eme. "Amb el disc de Family vaig descobrir una cosa realment nova. Pensava que el pop espanyol s’havia estancat", però Un soplo en el corazón va representar aquest enlluernament total", explica.

"Hi ha alguns ecos de músiques dels primers 80, els sintetitzadors, però sobretot em va atrapar el treball tan delicat del grup, les paraules entredites, les lletres més cuidades", comenta Prieto. Lletres de cançons que es van convertir en autèntics estats d’ànim: Nadadora, Portugal, Yo te perdí una tarde de abril o una de les més boniques compostes per Javier i Iñaki, El bello verano.

El disc va ser editat per Elephant Records, discogràfica per a la qual Aramburu, en la seva altra tasca, la d’il·lustrador, ha dissenyat moltes portades, així com ho ha fet per als discos de Los Planetas o per a la revista Rockdelux. Són més de tres dècades i no obstant, "tants anys després, el disc segueix en la memòria", assegura Prieto. "Per als que el vam descobrir llavors ha deixat un gran pòsit".

Els dos components de Family tocaven junts des de 1984 amb el nom de La Insidia. El 1986 se’ls va unir Ricardo Aldarondo, avui crític de música i cine i responsable del pòdcast Discos Mon Oncle. La Insidia només van realitzar concerts i van gravar maquetes, però en alguns d’aquells temes –El fundidor de hierro, El columpio, Colores opacos– es pot rastrejar el germen del que seria Family.

Prieto apunta que les cançons d’Un soplo en el corazón "estaven molt treballades des de feia anys, no van sorgir de la nit al dia", d’allà, possiblement, la seva plenitud. "Però la gent de fora de Donostia no sabíem res de tot allò. Ens va venir de sorpresa". Al llibre ha volgut contextualitzar el disc, analitzar tot el substrat fins a arribar a la formació de la banda, començant amb Santi Ugarte, promotor donostiarra de concerts, propietari d’una botiga de discos i amic d’Iván Zulueta, entre d’altres. "A poc a poc es veu com Family va creixent, accedeixen a Madrid. Jo també he anat a poc a poc per demostrar que quan va aparèixer el disc ja havien tocat per tot Euskaki i la geografia espanyola", explica Prieto.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

Les cançons van passar per diferents fases, més acústiques, més electròniques. Per a l’escriptor, "tot el que ha fet Aramburu es concentra en Un soplo en el corazón, el que dona la mesura exacta de com es va gestar pacientment el disc i per què després ja no n’hi va haver cap més.

Tant és així que els dos components de Family no han fet des d’aleshores cap conat de reunió, ni han tocat, ni concedeixen entrevistes. Prieto va intentar contactar amb ells, però Aramburu sempre s’ha mostrat esquiu en aquest sentit, i Gametxogoikoetxea es va limitar a dir-li que allò era una cosa del passat i no tenia gaire cosa per aportar. Dessacralitzar el mite, perquè Family, en certa manera, continuen sent un mite en el pop espanyol.