Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tres anys després de la seva inauguració i després de milers de llaunes (i consells) despatxades a veïns, passejants i turistes, La Conservera BCN ha pujat al podi 2024 del comerç de barri. El gran mèrit és que al darrere no hi ha una franquícia ni una empresa forjada des del dictat de la rendibilitat, sinó un projecte fruit de la tossuderia i la il·lusió de la petita cooperativa de treball Cop de Foc. La van formar tres socis i la presideix César Martínez, gairebé sempre rere el taulell de la gastrobotiga que s’ha convertit en el tentacle més visible del seu projecte. Amb humilitat i sense més ajuda que alguns piropos a les xarxes socials, la botigueta atén cada vegada més barcelonins i forans que acudeixen expressament a descobrir què s’oculta rere les seves llaunes i pots. I, sobretot, que aquest emprenedor els ajudi a triar una bona conserva de sardines, tonyina, cocotxes, patés, cloïsses i una infinitat de productes entre més de 300 referències.

L’assumpte de les conserves no és casual. La seva durabilitat (fins i tot 10 anys) i la seva elaboració (saberudament seleccionada) mariden molt bé amb la filosofia de Cop de Foc. Estan convençuts que "menjar és un acte polític no només des de la lluita per la justícia alimentària, sinó també des de la preservació dels productes i productors, dels territoris i la seva sostenibilitat, del llegat històric culinari a les diferents necessitats actuals dels consumidors i els seus drets a tenir traçabilitat i qualitat al seu menjar". Així ho relaten a la seva web, tot i que Martínez explica a aquest diari –després de guanyar el premi anual de Barcelona Comerç als millors establiments de barri en la categoria de compromís social– que anhelava "rescatar les conserves perquè comporten saviesa i artesania".

Perquè l’entitat té llarga experiència en iniciatives socials i amb fundacions. En menús per als més grans ("contra la soledat") en col·laboració amb La Caixa; en accions amb col·lectius del Raval o en projectes amb "consciència social". Des de la botiga miren de difondre l’esperit cooperativista, parlar d’alimentació i posar en valor que "som el que mengem i com ho mengem", fet que xoca amb la "mercantilització del menjar".

Amb intenció

Al seu establiment al número 58 de Bailèn, tocant gairebé a la Gran Via, a l’Eix Coreixample, hi ha productes de dos euros i de dues xifres. Per a gurmets i per a totes les butxaques, però amb el denominador comú d’una intencionalitat: una família productora, una marca històrica renovada, un origen i relat del producte detallat, una recepta prodigiosa enllaunada, un petit productor... La proximitat no és aquí determinant, perquè lamenta que Catalunya hagi perdut molta tradició conservera. Però productes del Cantàbric, Galícia, Andalusia, Portugal, França i molts més tempten el comensal.

Notícies relacionades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

L’Inevitable, Festival d’Arts Comunitàries de Salt, premi Lluís Carulla

Amb dos empleats, elaboren plats del dia que es poden combinar en menús de 8,90 euros per emportar, buscant qualitat, atractiu i equilibri nutricional. Tenen una petita zona de cuina a la rebotiga, i un altre espai més gran per a quan preparen càterings o accions de més format. El teletreball creixent a moltes grans oficines de l’entorn fa fluctuar aquesta demanda, detalla, però les seves conserves es visualitzen en alguns preparats i planegen crear una marca pròpia.

És freqüent que un nord-americà o un àrab s’emportin desenes de sabors a la maleta. Des d’una llauna de verat amb elaboració singular fins a una de tapa d’endívies amb nous i wakame. Tradició i sorpreses. "No podem competir amb internet sense amb l’element experiencial", conclou.