Nous pous d’ambició

El sempre excel·lent Billy Bob Thornton protagonitza, ben flanquejat per Jon Hamm i Demi Moore, l’esperada sèrie ‘Landman’, creació del prolífic Taylor Sheridan (saga ‘Yellowstone’, ‘Lioness’, ‘Mayor of Kingstown’) sobre l’explotació de la Conca Permiana per les grans petroleres.

Nous pous d’ambició
3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha un home que ho fa tot a la tele nord-americana. Només podem parlar, clar, del prolífic Taylor Sheridan, el guionista (abans actor, a Hijos de la anarquía, per exemple) revelat amb Sicari, nominat a l’Oscar per Comancheria i creador de fins a vuit sèries en els últims sis anys, incloent-hi el fenomen Yellowstone, el thriller sobre la guerra al terror Lioness o la protagonitzada per Stallone Tulsa king. En ocasions no sap delegar i escriu ell sol temporades completes de les quals, a més, pot dirigir episodis; en el seu currículum compta amb tres films com a director, incloent-hi el molt notable Wind river, el seu primer treball amb Jeremy Renner, futur protagonista de Mayor of Kingstown.

Poc després de l’estrena de la segona temporada de Lioness i els últims episodis de Yellowstone, arriba (també a SkyShowtime, avui, dia 20) Landman, la seva adaptació lliure de Boomtown, el famós pòdcast sobre l’assalt de les Big Oil a la Conca Permiana, regió fronterera entre Texas i Nou Mèxic amb una singular formació geològica que ofereix un gran potencial de recursos naturals a cost avantatjós.

Gràcies a (per culpa de) els avenços en tècniques de perforació i extracció, la productivitat dels pous allà instal·lats tan sols ha anat creixent en els últims anys. Segons els càlculs de l’Administració d’Informació Energètica dels Estats Units (EIA), quan acabi el 2024 s’haurà arribat a una mitjana de 6,3 milions de barrils de cru al dia, en comparació amb els 430.000 diaris de l’any passat.

Billy Bob Thornton convenç, sense sorpreses, com el gestor de crisis Tommy Norris, encarregat d’assegurar els arrendaments de terres i exercir com a "cangur", segons diu ell mateix, dels seus amos i dels equips de treballadors. Al principi de la sèrie el trobem lligat de mans i encaputxat per un cartell de les drogues que té certa suculenta porció de terra, però no, com recorda Norris al capo, els seus drets minerals. El que per a gairebé qualsevol hauria acabat fatal, per a ell acaba en, relatiu espòiler, llibertat. Qüestió de retòrica i d’irrefutables arguments comercials. Actor habituat a encarnar una idea vetusta de masculinitat, Jon Hamm s’afegeix finalment al viril Sheridan-vers com a Monty Miller, el cap de Norris, tità de la indústria petrolera. Demi Moore, en ple renaixement amb La sustancia, interpreta la seva devota dona Cami. Però els que s’acostin a la sèrie atrets per aquesta power couple, amb una foto promocional que treu el sentit, potser acaben decebuts: en realitat, se’ls veu tan poc com a Nicole Kidman i Morgan Freeman a Lioness.

En constant transvasament entre negocis i realitat pràctica Landman s’aproxima també als treballadors en llocs d’extracció. El mateix fill de Tommy, Cooper (Jacob Lofland), ha deixat la universitat per entrar a formar part d’un equip de perforació. En el seu dur procés d’iniciació, que per moments recorda el de la soldada Cruz a Lioness, compta amb el suport de l’amable buscador de petroli Armando (el gran Michael Peña): ¿massa amable per a aquest món?

Instints ‘antiwoke’

Notícies relacionades

Amb l’arribada de Landman, Sheridan tindrà en emissió fins a tres noves temporades de televisió íntegrament escrites per ell. En aquesta nova sèrie es torna a recrear amb els seus diàlegs lapidaris, plens de paraulotes i, alhora, bastant poètics, d’una innegable musicalitat. Per desgràcia, treballar a soles pot significar que ningú controli els teus instints més discutibles. Tots aquests aspectes reaccionaris tan criticats per un sector de la crítica cultural apareixen aquí bastant exacerbats.

Landman és una sèrie profundament antiwoke, amb un antiheroi al que se li celebra fer acudits políticament incorrectes i un grapat de personatges femenins que semblen ser allà només per donar suport als homes, servir-los a la barra i exhibir-los els seus cossos. Ali Larter, coneguda com a Niki Sanders, un dels millors, més complexos, personatges d’Herois, s’ha de conformar aquí amb el paper d’exdona sense ofici aparent del personatge de Thornton. Sheridan no farà nous amics amb Landman, però apassionarà els seus seguidors més incondicionals.