L’‘home’ de dos caps
L’entesa integral entre David i Jose Muñoz, en la composició de cançons, la gestió de la seva carrera i l’actitud davant la vida és una clau que explica la solidesa i longevitat de la seva carrera, en un món, el musical, freqüentment sacsejat per enveges i xocs d’egos.
La condició de duo de germans dona a Estopa una qualitat única, tot i que ja sabem que hi ha tàndems fraternals propensos a tirar-se els plats pel cap (hola, Noel i Liam Gallagher). Però, entre la llista de coses que mai canvien en l’univers dels Muñoz, la primera és l’entesa profunda entre el David i el Jose, la manera natural en què s’atribueixen els rols i la manera en què es complementen. "Són l’home dels dos caps", fa broma un dels músics que els acompanya des dels seus inicis, el guitarrista Juan Maya.
En aquests 25 anys, Estopa ha funcionat com una pinya en el nucli de la qual hi ha aquest vincle que el Jose va explicar una vegada, el 2018, a aquest diari com "un aliatge, una cosa molt difícil de separar." Afegia llavors: "No crec que hi hagi un motiu al món pel qual jo em pugui separar del meu germà. Abans m’enfado amb un altre que amb ell. Ens coneixem massa. Crec que conec més el meu germà que a mi mateix". Es veu des de fora, com apunta també el bateria (i director musical dels concerts d’Estopa) Anye Bao. "Es recolzen l’un a l’altre i es compensen divinament. Mai els he vist enfadats ni de mal rotllo, i sempre junts".
La química d’Estopa té a veure amb l’equilibri entre aquests dos caràcters tan diferents: David, el més impulsiu i extravertit, i Jose, reservat, però no per això inhibit o menys rellevant en la presa de decisions. Funcionen com una unitat, molt rarament han fet entrevistes per separat i componen les cançons junts.
El David és, en general, el de les ocurrències narratives, les fabulacions i jocs poètics, i orienta el seu talent cap a les lletres, mentre que el Jose tendeix a ocupar-se més de les músiques, de les construccions harmòniques i la base musical representada pel seu toc de guitarra. Però l’esquema no és matemàtic. Una bona melodia se li pot acudir a qualsevol dels dos. O a tots dos alhora.
Totalment compartit
Ho explicava el Jose en una altra ocasió quan afirmava que compondre "ha sigut sempre una cosa totalment compartida" a Estopa. "El meu germà s’encarrega més del tema lletrístic, tot i que tenim els nostres debats, i després la melodia va sorgint entre els dos, i jo assumeixo més el rotllo harmònic de la cançó. Però al final acabem fent les cançons entre els dos".
Important: no només componen les cançons junts, sinó que també així les firmen. Un detall gens menor, ateses les derivades que comporta la composició, en matèria d’ego, de propietat intel·lectual i, és clar, de regalies, parcel·la central del negoci de la música.
Com explicava el ja finat José María Cámara, que va ser president de BMG Ariola, que els va fitxar el 1999, "aquesta és una de les claus de la seva longevitat i el seu èxit com a duo". I afegia: "Si haguessin comès l’error de firmar per separat, una cançó del David, una altra del Jose, haurien sigut Caïm i Abel". Les tensions derivades de l’autoria de les composicions són una de les principals causes de separació dels grups musicals.
Però parlar de cismes a Estopa és entrar en el terreny de la ciència-ficció. No hi ha hagut en aquests 25 anys indicis de projectes paral·lels, temptejos en solitari, ni tan sols col·laboracions a títol individual amb altres artistes. La unitat creativa dona un perfil blindat. És l’aliatge, i l’alquímia.
"El seu és un cas molt excepcional", assenteix Josep Maria Barbat, president de Sony Music Iberia. "No he vist una connexió tan forta en cap altre duo en els 30 anys que fa que estic en la música". I l’home que el 1999 els va fitxar com a mànager, León Heredia, assenteix. "El David i el Jose s’injecten sinergies i aquí es troba el 100% de l’èxit d’Estopa", acaba dient aquest veterà, que ho va tenir claríssim des del moment en què van trucar a la seva porta. "El primer dia ja ho vaig dir: ‘aquests tios tenen més futur que ningú en aquest país, ho rebentaran’".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
