Baixes freqüències: quan la música et fa tremolar
Els greus i subgreus acampen en el ‘mainstream’ després d’anys de desenvolupament en diferents tendències, i són les freqüències més invasives físicament i les que molesten més al veïnat.
Baixes freqüències: quan la música et fa tremolar
Són aquests sons molt baixos que atempten contra la teva estabilitat física, la massa de so que s’apodera de tu i que fa tremolar les parets (i no és una metàfora). Cap novetat en el paisatge musical, tot i que sí que ho és que de mica en mica s’hagin infiltrat en el paisatge comercial, sobretot arran de l’impacte del hip-hop i els gèneres urbans en el cànon pop.
Els greus i subgreus, és a dir, aquelles freqüències més baixes de vibracions (per sota dels 250 hertzs), fa dècades que tenen un paper creatiu en diversos fronts musicals: el dub, l’EDM, el trap i també gèneres més orgànics i rockers, com certes tendències extremes del metal (per exemple, el doom o el dron). Si s’atreveixen, provin amb aquests senyors que responen per Sunn O))). Però han anat sortint d’aquests nínxols per colonitzar el mainstream i avui te’ls pots trobar en un hit de Dua Lipa o Billie Eilish, o fins i tot en un concert de Maria Hein.
En parlava no fa gaire amb Pau Debon, el cantant d’Antònia Font, que veia com aquests greus formaven part de la manera cada vegada més invasiva en què es presenta la música en els concerts, en contrast amb l’austeritat i la manera de fer a l’antiga del grup.
Perquè parlem d’uns sons indicats no tant per escoltar la música sinó per sentir-la físicament, per percebre’n la vibració al cos i no poder-ne fugir. Poden ser línies de baix que ressalten el groove d’una cançó ballable o uns fons aparatosos que embolcallen tota la cançó, i el seu ús està sent fomentat tant en les plataformes de streaming (els actuals equips dels cotxes i els auriculars estan fets per tal de potenciar-los) com en els concerts.
Recintes amb problemes
Notícies relacionadesI cap aquí anem, perquè són aquestes freqüències les que causen més problemes a l’hora d’insonoritzar un recinte en un concert, les que costen més d’acotar. Sí, un tema de què no deixarem de parlar en el futur. Ho saben els veïns del Bernabéu. Aquests dies ha saltat un altre cas de desacord, el de la barcelonina sala Bóveda, en actiu des de 1992 i que ara es veu amenaçada per una denúncia.
Els greus i subgreus, emesos a través de subwoofers, no només es propaguen per l’aire sinó també per la paret i el terra, i costa d’aturar-los. De manera que hi ha una tendència musical en alça que col·lideix amb una susceptibilitat creixent. La vida és complicada quan allò que t’apassiona és precisament allò que causa mal de cap als qui han de suportar-ho sense voler-ho.
- Claverol i "la millor feina del món"
- Patricia Franquesa: "Quan pateixes una sextorsió penses que no s’acabarà mai"
- Junqueras i la polèmica dels cartells aviven el debat a ERC
- Aldama creu que Rubiales el va trair al pujar l’Andorra i no el seu Zamora
- Sánchez aplana els Pressupostos i allunya una remodelació del Govern