Estopa: oda a un poble lluitador

L’Ajuntament de Cornellà homenatja els germans Muñoz amb una escultura de Teresa Riba col·locada en un banc de la plaça de Catalunya, el lloc en el qual van començar a tocar les seves cançons.

Estopa: oda a un poble lluitador
3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Faltava un "lloc de peregrinació estopera" al quilòmetre zero, al Cornellà que els va veure néixer, va apuntar Tony Aguilar, conductor de l’acte, i allà està. Una bonica escultura de bronze amb les figures de David i José Muñoz que captura la seva expressió i evoca els seus inicis: cantant i tocant la guitarra en un banc de la plaça de Catalunya de la seva ciutat, allà on va començar tot, quan foguejaven les seves cançons amb el veïnat com a testimoni. "I de vegades alguns tocaven els palmells i fins i tot baixaven algun calaix", recordava José, ahir, parlant amb aquest diari, a l’acte Cornellà canta a Estopa.

Va ser el reconeixement de l’ajuntament, a la mateixa plaça de Catalunya, a un duo musical que ha injectat orgull connectiu a Cornellà a través d’una història d’èxit en què les seves arrels se situen "a 830 quilòmetres d’aquí, en un poble de Badajoz, Zarza Capilla", va indicar l’alcalde Antonio Balmón en al·lusió a la localitat d’origen dels pares dels Muñoz, Pablo i Paula. "Allà van començar aquests somnis, aquestes esperances", va afegir. "N’hi ha molts pablos i paulas en aquesta ciutat. Sense ells, nosaltres no tindríem opció a això. Tots recordem com era aquesta plaça i que els nostres pares perseguien un somni, no el d’ells sinó el nostre. Van treballar per fer-nos millors. Això és també Estopa".

Aquestes coses, a David i a José els desconcerten una mica. "Ens supera", va admetre José quan als germans els va correspondre prendre la paraula. "No estem preparats mentalment per a aquest tipus d’esdeveniments. Quan arribem a casa continuarem sense superar-ho", va reflexionar en veu alta en una plaça atapeïda, gairebé com si es tractés d’un concert d’Estopa. Flotaven tants records en aquell precís lloc, va dir David. "Penseu que nosaltres vivíem allà, als blocs taronja, a la finestra lateral est", va assenyalar. "Miro i veig la meva àvia, en pau descansi, i als meus oncles, i a les meves cosines... La gent que ens ha vist créixer".

L’escultura és obra de Teresa Riba, artista plàstica a la qual va acudir l’ajuntament de Cornellà atreta per peces prèvies com la titulada Camí cap al treball. Després de conèixer en persona a David i José, es va proposar "captar la seva essència, la relació entre tots dos, tant la seva interacció com la seva projecció cap al públic", explicava a aquest diari. L’obra s’ha col·locat en un dels bancs de la plaça, "un dels antics", precisa. S’observa un José concentrat, polsant un acord al pal de la guitarra (un Fa, l’acord de celleta, el que més els va costar aprendre), i David mirant-lo, a punt de començar a cantar i amb un punt d’admiració. L’escultura transmet una clara complicitat.

Agraïment etern

Notícies relacionades

A l’acte va entrar en escena una agrupació de veus i músics procedent de diverses escoles i corals de Cornellà que es va aventurar en un parell de (cuidadíssimes) adaptacions de temes d’Estopa Como Camarón i la recent El día que tu te marches. "¡Quin regal! Nens, nenes, quins arranjaments tan bonics", va exclamar un David emocionat, a qui es va veure en algun moment retirant-se amb els dits alguna humitat lacrimal. "Som el que som gràcies a vosaltres. Us estarem eternament agraïts per com ens heu fet créixer", va dir.

"Cornellà és un poble lluitador i ens heu inculcat els valors que tenim, la justícia i la manera de veure la vida. ¡I aquí no passaran!". Van rematar l’acte quatre cançons a tota guitarra: Tu calorro, Tan solo (la favorita de l’alcalde Balmón, segons va confessar) Paseo i Como Camarón. I l’evidència de què Cornellà i Estopa –que aquesta nit recollirà el premi Català de l’Any atorgat per EL PERIÓDICO– han segellat vincles per sempre, com van donar a entendre David i José al recordar els temps en què la guàrdia urbana els convidava cordialment a deixar de donar la turra als veïns amb les seves alegres cançons. L’escultura queda allà plantada. "Ara la poli ja no ens podrà fer fora".