La sorprenent aventura de Lawrence a la recerca de l’èxit

‘Superestrella de las calles. Un año con Lawrence’ (Contra), de Will Hodgkinson, és una obra extraordinària sobre un personatge extraordinari del pop independent britànic. Va ser el cap de Felt en els 80 i de Denim en els 90, i Mozart Estate és la seva banda actual.

Lawrence (Birmingham, 1961) és un personatge extraordinari i sobre ell ha escrit Will Hodgkinson una tragicomèdia extraordinària. La primera virtut de Superestrella de las calles. Un año con Lawrence (Contra) és que el biògraf es nega a retratar el biografiat només com un marcià. La tenacitat prospectora de Hodgkinson il·lumina racons de la vida, el cap i l’obra de Lawrence. La segona virtut és que el periodista perora el just sobre els grups del músic: Felt, Denim, Go-Kart Mozart i Mozart Estate, la seva formació actual. I la tercera virtut és que és un llibre en present, estructurat a partir dels llargs passejos que tots dos van fer durant el 2023 per suburbis residencials i mercats populars de Londres, una de les rutines de Lawrence.

Hodgkinson presenta un Lawrence complex i contradictori fins a dir prou. ¿S’atreveix a resumir-lo com a persona i com a artista? "Com a persona, és molt sensible, molt depressiu i molt Peter Pan –diu l’autor–. Potser viure en un món de fantasia és la seva manera de tractar amb la realitat. Tot el que li passa ho converteix en una aventura. D’alguna manera, va convertir en una aventura l’experiència de ser una persona sense llar. En aquella època de pobresa extrema robava coses a botigues. Li vaig preguntar si no li feia por anar a la presó. Em va contestar que li semblava una possibilitat interessant. Com a artista, és algú que observa la vida. Per molt que estigui obsessionat amb la fama, està fascinat per la gent i pel carrer. Molts artistes presumeixen d’estar interessats en la vida real, però el cert és que n’estan totalment allunyats. Lawrence, no. Ell s’inspira en la vida real".

Un ‘hit’ i Lady Di

Felt va publicar deu àlbums en la dècada de 1980, alguns excel·lents i puntals del pop independent, però l’èxit del grup va ser molt relatiu. Els dos àlbums de Denim tampoc van materialitzar els somnis d’estrellat de Lawrence. El single Summer smash (1997), pel qual EMI volia apostar fort, semblava destinat a fer-ho. Però Lady Di va morir en un accident de cotxe dies abans que fos publicat. El llançament de Summer smash (èxit d’estiu, però també xoc d’estiu) va ser cancel·lat i les còpies del disc, destruïdes.

Lawrence es va fer addicte a l’heroïna, segons algunes opinions de manera intencionada i en emulació d’alguns dels seus ídols del rock novaiorquès. Va perdre el pis de protecció oficial en què vivia. Va dormir un parell de nits al carrer. Va trobar empara temporal a casa d’uns amics. Va viure en un alberg per a indigents. Li va costar molt que els serveis socials li tornessin a prestar atenció. A la fi va tenir un altre pis de protecció oficial.

Malgrat tot, als 63 anys, Lawrence continua tenint com a meta ser una estrella i entregat al seu treball fins a l’extrem d’anar a la planta on es van imprimir les cobertes de Pop-up! Ker-ching! And the possibilities of modern shopping (2023), el primer elapé de Mozart Estate, per comprovar que quedaven bé. En la persecució del seu somni i la dedicació a la música mostra una fortalesa mental fora del comú. "En la seva ment, hi ha encara la missió sagrada d’arribar a l’estrellat –assenyala Hodgkinson–. No importa la seva situació econòmica ni el seu estatus social, és un artista. Em recorda un monjo: ha renunciat a les relacions socials, a la vida sexual, als béns materials, però té una missió. La diferència és que el monjo té una missió amb Déu i Lawrence, amb si mateix. Soc fan de Lawrence i l’aprecio, però he de dir que és una persona difícil. És molt egoista".

Manies i regles

Lawrence viu en una teranyina de manies i regles. Una regla que té fregits els altres membres de Mozart Estate: després d’un concert, cal tornar a dormir a casa, tot i que el concert hagi sigut a Glasgow. ¿Com aconsegueix sortir-se amb la seva en coses com aquesta? "Té carisma –indica Hodgkinson–. Fa poc vaig presentar el llibre amb Lawrence i Jarvis Cocker. Una persona del públic va preguntar per l’actuació de Denim com a teloners de Pulp a Wembley, el 1996. Lawrence va respondre que va acceptar només perquè la gent se sorprengués en el futur que la llegendària banda Denim va telonejar Pulp. Estava insultant Jarvis, però ho feia amb tanta gràcia i charme que fins i tot Jarvis reia. La superestrella dels carrers no és famosa, no té diners, no va amb limusina, no té una nòvia que és model, però té carisma".

El cantant sembla viure de llaminadures (és un sibarita de la regalèssia) i te amb molta llet. Només una vegada Hodgkinson el va veure menjar una cosa natural, un plàtan, i perquè el va agafar per sorpresa. "Crec que considera l’acte de menjar una cosa privada, com anar al lavabo –explica el periodista–. No li agrada veure menjar ni que el vegin menjar. Fèiem passejos de sis, set, vuit milles, i jo havia de menjar alguna cosa. Però ell, res. Potser alguna llaminadura".

Notícies relacionades

Hodgkinson pensa que Lawrence ha après a viure amb la seva tristesa crònica i sol. "Tot i que per Nadal em sembla que se li fa molt difícil –afegeix–. Quan s’acosta el Nadal, no contesta al telèfon i és ben bé com si desaparegués".

L’escultor Corin Johnson va fer un bust de marbre de Lawrence i trobar una galeria que volgués exposar-lo és una de les aventures de Superestrella dels carrers. Finalment es va exposar en un lloc molt millor que una galeria: a la capella de Fitzrovia, a l’esmentat barri londinenc. ¿Es va vendre? "Sí, el va comprar Jim Lambie, un exitós artista escocès que ve de l’escena alternativa dels anys 80. Va pagar 20.000 lliures".

Temes:

Lady Di Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Una catedral feta de cançons