El Temporada Alta atrau prop de 70 programadors

Prop d’una setantena de programadors de set països, alguns més que l’any passat i la majoria europeus, han assistit al Temporada Alta, segons l’organització del festival, que aquesta setmana ha concentrat un bon grapat de propostes de creadors nacionals i internacionals. Entre la varietat de propostes ha brillat l’estrella francesa Isabelle Huppert defensant Bérénice, el clàssic de Racine, en una moderna i poètica adaptació feta per Romeo Castellucci molt aplaudida al Teatre Muncipal de Girona. Però també es van sentir queixes dissabte després d’acabar la funció per la falta de subtítols en català. A la pantalla situada sobre l’escenari es podia seguir en castellà i anglès, i en les laterals, en castellà.

Molts programadors han al·lucinat també amb la proposta del Marcos Morau i la seva companyia La Veronal amb Totentanz, al Centre Cultural la Mercè. L’espectacle concebut com a site specific, creat per transformar-se i acoblar-se a diferents espais, recalarà aquesta setmana al Lliure de Gràcia. Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot i la flamant Premio Nacional de Danza Lorena Nogal amb els seus increïbles moviments. La proposta s’inspira en la tradició de les danses macabres o danses de la mort, rituals ancestrals que Morau reinterpreta amb una mirada actual en una peça plena de contrastos. Tot i que li va agradar, una programadora de Taiwan va aprofitar la seva visita per deixar ben clar el seu interès per un altre tipus de peça, que fos nova i gran per al Teatre Nacional de Taipei, una cosa que Morau podria tenir el 2026.

L’antiga església del Centre Cultural la Mercè es va omplir fins als límits per veure Totentanz, però el que ningú es va voler perdre va ser Bérénice. El públic es va rendir a la diva francesa Isabelle Huppert, i va aplaudir dempeus i amb ganes la reina de Judea que va interpretar vestida meravellosament per Iris van Herpen, dissenyadora d’alta costura. Huppert és l’única que declama en aquest muntatge, però el més al·lucinant va arribar al final amb una acció sense paraules on, asseguda a terra, es queda mirant fixament el pati de butaques i domina l’escena sense fer res però amb el públic en suspens atrapat pel seu magnetisme.

Versionant Calderón

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Sorpresos sortien els que van assistir a la representació d’El castor que plorava, la nova proposta de Cabosanroque basada en El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca. En aquest nou projecte la màgia es crea a partir d’un espai buit on destaquen quatre contenidors de fusta i un espai per asseure’s just al davant.

Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro, artistes inquiets que van més enllà en l’exploració de nous territoris, reinterpreten amb fidelitat però a la seva manera l’obra de Calderón, i la converteixen en un viatge sonor (amb auriculars), d’una banda, i una proposta visual i sonora, d’altra banda, on el públic observa a través d’un espiell què passa a l’interior de quatre carros. A la sortida se sentia tot tipus de comentaris sobre una obra que connecta escenari i vida portat als nostres dies, i que posa en dubte la relació de l’ésser humà amb el planeta.