Estopa és Estopa, tant en un paranimf com en un bar

El col·lega Rafael Tapounet va acudir a la seva última entrevista amb Estopa amb una samarreta que reprodueix la puntada de peu voladora que Eric Cantona, llavors el 7 del Manchester United, li va fotre a Matthew Simmons, un ultra del Crystal Palace que li havia cridat: "Torna al teu país amb la teva puta mare, bastard". Va ser el 25 de gener de 1995, a Selhurst Park. La samarreta incorpora el lema Football against fascism (El futbol contra el feixisme) i és obra de l’equip sabadellenc de disseny Branca Studio. David i Jose Muñoz es van enamorar de la samarreta, però Tapounet es va resistir a tornar a casa com si fos un turista de juerga per la Barceloneta, i no és fàcil resistir-se al David i el Jose quan s’entusiasmen amb alguna cosa. Sobretot al David. El periodista i gentleman, no obstant, els va fer entrega de dues samarretes en els moments previs a la gala del Català de l’Any, ahir. "¡Hoooooooome", van exclamar el David i el Jose. I el van abraçar.

Com els xivarris que els germans Muñoz muntaven amb les seves cançons a la plaça de Catalunya de Cornellà, en contra de les ordenances municipals, tal com va recordar a l’acte l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón; com el segrest d’un autobús de la línia 47 per part de Manuel Vital, la puntada de peu voladora de Cantona és una d’aquestes infraccions per molts aplaudides i que adquireixen amb el temps estatus de símbols rebels. Molt més propers en les seves cançons a les històries que a les proclames, el duo ha deixat no obstant al llarg dels seus 25 anys de trajectòria nombrosos gestos i paraules que el situen en el costat bo de la societat. Voler samarretes de Cantona trepitjant al feixisme n’és l’últim exemple.

Patates braves "fredes"

Carabruta, de Gato Pérez; Al caliu de l’amor en un bar, de Gabinete Caligari, i Ferpectamente, de Los Enemigos, són grans discos de la música popular espanyola amb un bar a la portada. És estrany que Estopa no hagi publicat un àlbum amb un bar a la tapa. Al cap i a la fi, mig es van criar a La Española, el bar dels seus pares, i les seves lletres indiquen que són bons observadors i escoltadors de la vida als bars. El paranimf de l’Escola Industrial simulava per a l’ocasió un bar, amb tres cadires i una taula metàl·liques de terrassa de bar; de bar dels que demanes uns ous Benedict i potser t’engeguen a passeig. Molt a gust hi van estar el David i el Jose en la seva conversa amb Sergi Mas, el presentador de la festa, amb unes cerveses i unes patates braves de les quals David no va poder evitar dir: "Són fredes". Estopa és Estopa tant en un bar com en un paranimf.

Ni a parts iguals ni per separat. Ens assabentem que els autors de Como Camarón i els seus amics paguen per rondes quan surten. Entre el públic hi havia els seus pares, les seves dones i el fill del David. Del seu pare van recordar els Muñoz que es va plantar a l’estació de França amb una maleta als 13 anys. "Va arribar a Barcelona com arriben tants immigrants ara –va dir el David–. Tenim molt mala memòria com a societat". El Jose va mostrar la seva admiració pel seu progenitor amb una broma marca de la casa: "De tal Pablo [així es diu], tal astilla de Barcelona".

El David va alternar en la xerrada amb Mas l’espanyol i el català. En el segon idioma va agrair el guardó d’EL PERIÓDICO, però també va confessar: "Em sento confòs, perquè amb els premis penso que la llibertat se’n va una mica i que em tornaré gilipolles". Dimecres rebrà Estopa la Medalla al Mèrit en les Belles Arts 2023 a Sevilla, en una cerimònia presidida pels Reis.

Jordi Évole, Albert Pla, Andreu Buenafuente, l’expresident José Montilla, el promotor de concerts Tito Ramoneda, la família Heredia (els seus representants), Josep Maria Barbat (president de Sony Music Iberia) i un llarg etcètera de familiars, amics i membres del seu equip artístic i tècnic van felicitar Estopa pel premi Català de l’Any. I aquestes felicitacions els van tocar la fibra, potser les que més les de les persones que els assistents no sabien qui eren.

Notícies relacionades

Un canvi d’armari d’hivern sostenible

Una eina catalogarà l’art flamenc importat

Lucia Fumero i Andrea Motis

La vetllada va acabar amb l’actuació de Lucia Fumero i Andrea Motis, dues veus destacades i joves del jazz català. Fumero al piano i Motis a la trompeta, totes dues cantant, van interpretar La muerte despierta, composició de Fumero, i Al país de l’olivera, del desaparegut grup valencià Obrint Pas. Va ser una picada d’ullet solidària amb els afectats per la dana. Les dues artistes participaran divendres vinent al festival solidari Barcelona amb València, juntament amb Estopa, Joan Manuel Serrat i Judit Neddermann.