Estopa: "Som un poble mestís, tolerant i acollidor"

Dos germans del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat que fa un quart de segle van abandonar els seus llocs de treball precaris a la fàbrica Novel Lahnwerk de peces d’automòbils per provar sort en la música són ja els guanyadors del premi Català de l’Any 2024, que atorga EL PERIÓDICO. Com a història d’èxit, la d’Estopa és de les més boniques. "És com si estiguéssim vivint en una pel·lícula com la d’El show de Truman o La dimensión desconocida", van afirmar David i Jose Muñoz després de rebre el guardó de mans de Salvador Illa, president de la Generalitat, i de Javier Moll i Arantza Sarasola, president i vicepresidenta de Prensa Ibérica, empresa editora d’aquest diari.

Aquest discurs d’acceptació del premi va ser el moment més commovedor de la gala, celebrada al paranimf de l’Escola Industrial. I ho va ser perquè David i Jose Muñoz havien preparat un parlament breu però apassionat que van inaugurar amb un record a les víctimes de violència masclista –"¡ja n’hi ha prou, ni una més!"– i en el qual no només van reivindicar la seva catalanitat de manera desacomplexada, sinó que també es van presentar com l’agraït producte d’una Catalunya mestissa i acollidora. I ho van fer en català.

Rebre el premi, van dir, és com un somni; "un somni en el qual la nostra Catalunya ens dona la raó als que pensem que som un poble obert, mestís, tolerant i acollidor. Una Catalunya que va acollir tota una generació de treballadors i treballadores procedents d’altres parts de l’Estat, com la nostra família, fent-los sentir uns catalans més". Els Estopa es van emocionar parlant de com els seus pares van treballar molt dur per poder donar-los "les oportunitats que la societat moltes vegades es nega a donar-te" i van destacar que Catalunya es va convertir en "el pilar on la nostra família i tantes altres van poder prosperar".

Notícies relacionades

Un canvi d’armari d’hivern sostenible

Una eina catalogarà l’art flamenc importat

"Un no pot elegir on neix però sí que pot elegir on mor –van assegurar–. Avui, per ser català no fa falta tenir vuit cognoms catalans, no. Ser català és plantar les arrels, respectar la cultura i també enriquir-la, però sobretot és viure en harmonia amb els altres, siguin els que siguin i vinguin d’on vinguin. Nosaltres no és que ens sentim catalans, que és clar que sí; és que som més catalans que la Moreneta", van sentenciar, i així es van guanyar l’ovació més calorosa de tota la cerimònia.

No és habitual veure els germans Muñoz Calvo llegir un discurs en un acte públic. I que ho fessin per agrair el guardó amb el qual aquest diari homenatja des de l’any 2000 les personalitats catalanes més destacades del món cultural, polític, científic i social és una bona prova de la importància que els Estopa van concedir al premi. "Tant nosaltres com les nostres famílies estem eternament agraïts a EL PERIÓDICO i a Prensa Ibérica i a tota la gent que ens ha donat suport tots aquests anys portant-nos enlaire fins aquí, per deixar-nos viure aquest somni, tot i que demà ens despertarem amb un somriure de... gilipollas", va dir David. I Jose va remarcar: "En el paper hi posava ‘d’orella a orella’".