Alejo Stivel: "En la música actual hi ha menys genialitat"

La seva primera gira sol. Als 65. ¿Què l’ha portat a decidir-se?

Era una assignatura pendent. Estic recorrent Espanya i m’agrada la intimitat especial que es crea a les sales. M’ho passo bomba i veig que la gent també. Porto uns grans músics, que van estar a l’última gira de Tequila, i el públic és part del xou, perquè hi participa d’una manera molt activa cantant, ballant, saltant... Més que un concert, és una festa de rock’n’roll.

Ha regravat Yo era un animal amb Joaquín Sabina. ¿Per què aquesta cançó?

Representa els meus anys bojos, i després de repetir allò de jo era un animal, en l’últim moment de la cançó, diu soc un animal, reflectint les ganes de seguir allà a la bretxa. A Joaquín li va semblar que la lletra estava inspirada en ell. No ho està, però pot funcionar amb ell, per això em va proposar cantar-la junts. Ara trauré un videoclip molt catxondo.

Sabina farà la seva gira de comiat l’any que ve. ¿Com ho veu?

Joaquín, com els Stones, és dels que fa 40 anys que es diu que estan vells i acabats, però que segueixen i cada vegada estan millor. Jo el veig amb ganes de seguir. Ara ha tret aquest tema fantàstic, Un último vals, una mena de comiat tràgic en el vídeo de la qual sortim tots els seus amics: Serrat, Leiva, Ricardo Darín, Ariel (Rot), Jorge (Drexler), Calamaro... Diu que és l’últim, però em permeto dubtar-ho. Ens enterrarà a tots.

Va produir un disc de Sabina, 19 días y 500 noches (1999), que va reanimar la seva carrera, a més d’altres àlbums d’èxit, de La Oreja de Van Gogh, El Canto del Loco, M-Clan... En els últims temps ha reduït la seva feina com a productor. ¿Veu més difícil interpretar els codis de l’èxit actuals?

La música canvia tot el temps, com el món. Canvia la tele, el cine, la literatura, la pintura, els cotxes, els telèfons... Però això no vol dir que l’altre mori. Probablement, ara la música més popular sigui la urbana, el rap, el trap, el reggaeton, on jo no entro, però els concerts més massius continuen sent els del rock. Em reconec havent aportat a molts artistes un gir que els va poder haver ajudat, com a Joaquín, que estava en un moment mig delicat i vaig canviar una mica la manera de captar la seva veu. No la manera de cantar: li vaig proposar cantar a l’estadi tal com cantava a casa, sense maquillatge. Però ara estic més entregat a la meva tasca de cantant. Vaig arribar a produir més de 250 discos, no parava. En els últims temps només he produït un disc, que sortirà en els pròxims mesos. És de Rosa León, a qui vaig insistir molt temps perquè tornés. És un homenatge a María Elena Walsh amb duets: Joaquín, Serrat, Miguel Ríos, Víctor i Ana, Silvio Rodríguez, Rozalén, Andrés Suárez... Ha quedat fabulós.

Entre els adults hi sol haver la sensació que la música actual és pitjor que abans.

Notícies relacionades

La canadenca Neuron IP tria Barcelona per al seu laboratori europeu

Un disc a plens pulmons

En la música sempre han conviscut la porqueria amb la genialitat. Ara hi ha la mateixa quantitat de porqueria, però menys genialitat. No hi ha cap Beatles. Billie Eilish va treure un primer disc enlluernador, però em fa la sensació que no ha sabut mantenir l’interès en les seves següents produccions. Aquí és on es veuen els grans artistes: Stones, Dylan, fins i tot U2 o Coldplay, que aconsegueixen mantenir l’interès durant diversos discos. La creativitat dels anys 60, 70..., fins i tot 80, crec que no es manté.

Tequila va oferir aparentment el seu concert de comiat el 2021. ¿Per sempre?

Bé, fins que no et fiquen en un calaix de fusta no hi ha res segur ni res que sigui per sempre. Amb Tequila som una espècie de parella que de tant en tant passa una estona junta. Vam dir adeu, vam fer una gran festa, però mentre no ens fiquin six feet under (sis peus sota terra)... Mai se sap. Ara estic molt content amb la banda que tinc, que sona com un canó. Canto les cançons de Tequila i les dels meus discos, i tinc moltes ganes de tocar a Luz de Gas, una sala fabulosa.