Puccini, cent anys de màgia

Convindria començar pel final. La vitalitat d’un mag del teatre musical com Giacomo Puccini que en ple segle XXI continua sent considerat no només com un dels pares de l’òpera sinó com un faedor de hits que sempre esgota les localitats. ¿Qui no ha sentit el O mio babbino caro o el Nessun dorma?

Entrar al món de l’òpera de la mà de Puccini és assegurar-se un melòman per a tota la vida. El món de la lírica li ha estat retent homenatge des de fa mesos al tractar-se d’un compositor tan estimat. Els mateixos Reis d’Espanya, Felip i Letizia, assistiran avui al teatre Arriaga de Bilbao a la funció d’Il Trittico puccinià coincidint amb la data exacta de l’efemèride, una producció dirigida per Paco Azorín amb les interpretacions de Carlos Álvarez, Ángeles Blancas, Marco Berti, Chiara Isotton, Karita Mattila i Sofia Esparza, entre d’altres.

‘Madama Butterfly’ al Liceu

També aquesta nit, la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) reposa al teatre La Faràndula de Sabadell la seva producció de Tosca, amb la qual conclou la commemoració del centenari puccinià, autor del qual, durant 2024, ha presentat cinc títols en el seu cicle itinerant per Catalunya, a Santander i al Festival d’Òpera de Saaremaa (Estònia). L’obra també arribarà al Palau de la Música Catalana el 7 de desembre, mentre que en el Liceu s’exercita una Madama Butterfly que s’estrena el 9 de desembre.

Pero, ¿què fa Puccini i els seus personatges tan pròxims? El compositor va despullar com ningú l’ànima femenina, característica per la qual és considerat un dels artífexs de l’òpera psicològica moderna. Extraordinari creador de melodies, va ser un mestre a l’hora d’escollir arguments i de caracteritzar personatges i sentiments a la partitura, per empatitzar amb el públic. Poc li importava la crítica –"aquests porcs, els cavallers de la premsa, estan enfurismats amb mi, però m’importa un rave mentre el públic estigui de part meva", deia– i sempre va buscar la síntesi dramàtica i la perfecta ordenació dels temps teatrals, calculats al mil·límetre per correspondre’s amb l’efecte psicològic de l’espectador.

Per tot això, intèrprets de totes les latituds volen i han volgut cantar les seves òperes, i ha seduït des de Callas a Caballé, de Caruso a Carreras, segells discogràfics (Warner acaba de publicar una caixa amb 23 cedés amb el millor de la seva producció) i editorials (Akal Biografías ha rellançat Puccini. Su vida y su obra, de Julian Budden).

"Un mandrós sense talent"

Notícies relacionades

L’ISE eleva el seu impacte a BCN a 470 milions

Netflix troba un filó en l’adaptació de clàssics literaris

Però no tot va ser fàcil en la vida del músic. Quan el 1896 es va estrenar la seva popular La Bohème, amb Arturo Toscanini al podi, el públic es va sentir desconcertat davant uns personatges que semblaven trets de la vida mateixa i només després de nombroses representacions l’obra es va anar refermant en el repertori. A París, Oscar Wilde, meravellat, escriuria: "Aquesta música és emocionant perquè penetra en el més profund del cor".

Nascut a Lucca el 22 de desembre de 1858, després de la mort del seu pare i primer mestre, el seu següent professor va arribar a definir-lo com "un mandrós sense talent". Però el jove Puccini tenia clara la seva meta: el 1875, després de recórrer a peu els 18 quilòmetres que separen Lucca de Pisa per assistir a una representació de la verdiana Aida, es va enamorar de l’òpera i el seu llenguatge. La resta ja és història; en l’èxit de les seves dues primeres òperes Le Villi i Edgar, es barrejaven les aventures amoroses del Puccini dandi, vividor, fumador i faldiller, trencant matrimonis i fent córrer rius de tinta amb els seus escàndols. Componia poc i lentament, i entre obra i obra se succeeixen intervals prolongats a causa de la seva proverbial exigència. La seva primera obra mestra, Manon Lescaut, arribaria el 1893 i l’èxit va ser absolut. Se succeeixen La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, La fanciulla del West, La rondine, Il Trittico i la seva òpera pòstumaTurandot, estrenada després de la seva mort a Brussel·les, on havia viatjat per tractar-se el càncer de coll que va acabar amb la seva vida.