Aixecant acta

Sense la figura del notari és difícil entendre la història d’aquest país. La seva aportació a la política, les arts i les lletres a més del dret els ha situat tradicionalment en l’apartat de persones respectades, eminentment cultes i dignes d’admiració. Josep Pla, que els tenia en gran estima, els atorgava un paper fonamental. Entenia que al dipositar la ciutadania la seva confiança A les seves mans, els notaris contribuïen a mantenir l’ordre social que tant preocupava l’escriptor. El notari Ramon Maria Roca Sastre, per exemple, va merèixer un dels seus preuats Homenots.

Els mortals solem anar al notari perquè atorgui valor jurídic a documents que acabaran en algun registre públic. Els bancs, al seu torn, ens hi porten quan d’oficialitzar un préstec hipotecari es tracta. Testaments i escriptures passen per les seves mans i els truquem perquè aixequin acta i donin fe d’episodis que poden córrer el risc d’acabar judicialitzats. Arribat el cas, el document no tindria necessàriament valor probatori però sí indiciari. I correspondria al jutge valorar-lo, ja que el notari descriu el que veu, sent o percep pels seus sentits. A això va fer fa uns dies Juan Lobato Gandarias-Sánchez (Madrid, 5 de novembre de 1984).

El ja exsecretari general dels socialistes madrilenys va voler deixar constància oficial a primers de novembre dels missatges rebuts de la Moncloa, vuit mesos abans, sobre els acords de la parella d’Isabel Díaz Ayuso amb la fiscalia per resoldre els seus reconeguts problemes amb Hisenda. Una informació que va utilitzar en el ple del mateix dia a l’Assemblea per a sorpresa de la presidenta, que va començar a redirigir la seva causa canviant el focus. I ho ha aconseguit. És coincidint amb la investigació sense precedents del Suprem al fiscal general de l’Estat, per una suposada revelació de secrets per aquells mateixos documents, quan Juan Lobato decideix que un notari deixi constància dels missatges al seu mòbil. Diuen que va procedir perquè temia que els seus li paressin una trampa. No volien que es presentés a la reelecció al capdavant del partit a Madrid. És possible. Però els temps apunten al fet que, ben assessorat, va voler blindar-se davant la dimensió que estava assolint un conflicte que podia esquitxar-lo una vegada reconvertit. És així com el cas Alberto García Amador va canviar al cas Álvaro García Ortiz, a qui la Guàrdia Civil atribueix una "participació preeminent en la filtració investigada".

Terratrèmol devastador

Notícies relacionades

I també així va ser com un problema que inicialment afectava el PP per raó sentimental de la seva important baronessa ha provocat la caiguda del líder socialista, que, en tan sols 24 hores, va passar de la resistència a la claudicació. Un terratrèmol devastador a les portes del congrés que estan celebrant a Sevilla i que busca honor a Pedro Sánchez i glòria al seu manual de resistència.

No cal dir que les veus socialistes crítiques amb el sanchisme s’han unit per elogiar el caigut. Veien Lobato com un dels seus. Díscol puntual amb el Govern, opositor de mà tendida al seu rival a la Comunitat, aspirant a tot i pròxim a tots, el planer parlamentari ha revitalitzat aquella advertència que solia recordar Tarradellas: tots els problemes del PSOE han començat sempre en la seva federació madrilenya. La història interminable.

Temes:

Juan Lobato Isabel Díaz Ayuso Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

L’error no forçat que arrossega el fiscal

Reivindicació històrica