IA per a la música mediocre

Suculentes sessions, les d’aquestes primeres Jornades sobre Música & IA organitzades pel Barcelona Music Lab a El Molino, on músics, analistes i experts de la indústria van sospesar el cúmul de recels, terrors i, també, oportunitats que implica la intel·ligència artificial (IA). Em quedo amb un concepte que, gairebé escapant-se-li el riure, Amaia Ramón Gómez, de Sony Music Publishing, va dir: el de "música mediocre", és a dir, aquella a la qual no es demanen excel·lències, sinó que simplement compleixi una demanda funcional, potser amb poc prestigi, però que mou diners.

Dos músics situats a l’òrbita del jazz i les músiques improvisades, el pianista menorquí Marco Mezquida i el flautista-saxofonista britànic Finn Peters, van coincidir que, almenys per ara, l’IA no pot reemplaçar l’instrumentista d’alt nivell. Mezquida va oferir fa ja tres anys un concert en diàleg amb la IA al Sónar. "I allà, la part emocional era jo", recordava. La IA s’entrena amb les obres fetes per éssers humans, i en això no és tan diferent (qualsevol creador parteix del que ha escoltat abans), però no maneja ingredients extramusicals que donen a l’obra la seva empremta distintiva: l’experiència, la configuració intel·lectual i sentimental, les emocions.

Notícies relacionades

Vicente Todolí , curador d’art (i citricultor): "El jardí de cítrics em va salvar"

‘Split Fiction’, o el miracle d’escriure a quatre mans

Però hi ha altres músiques en què això importa poc. Peces publicitàries, música d’ascensor, suports per a obres audiovisuals i videojocs, sintonies de pòdcasts. Músiques de llibreria, però també menús per a festes majors (Spotify ja supleix les orquestres). ¿I pop comercial per a ments poc exigents? Per ara l’IA s’utilitza sobretot com a ajuda, però bé hi pot haver un mercat per a cançons banals, que al seu torn vegin multiplicat l’impacte pel sistema de recomanacions de les plataformes. D’aquest perill advertia Yvan Boudillet, de Music Tech Europe. Un 28% dels ingressos dels creadors estan en risc d’esfumar-se d’aquí al 2028, va apuntar Mathias Birkel, de la consultora Goldmedia.

La idea que viure de la teva música és difícil, però no ho és tant viure de la música, en general, atesos els seus múltiples usos, es posarà més i més a prova amb la IA, i alimentarà la sensació, molt vella en realitat, que tot allò que una màquina pugui fer, ho acabarà fent. Queda treballar pel respecte a la propietat intel·lectual (en això, Europa està sola) i que els creadors siguin capaços de fer alguna cosa que la IA no pugui fer, una música humana en què es noti la diferència, davant una de "mediocre" que sigui (¿merescudament?) atropellada per la màquina.