‘Et faran un home’ relata les vexacions sofertes en la mili

Des que el 2017 va esclatar el moviment MeToo, una onada d’agressions fins aleshores silenciades van començar a sortir a la llum en diferents sectors i entorns. Però faltava abordar les agressions físiques, abusos i maltractaments psicològics, tortures i violacions als quals van ser sotmesos molts joves, ja en democràcia, al complir el servei militar obligatori, la famosa mili. Se n’encarrega un equip del programa Sense ficció amb el documental Et faran un home, que estrena avui TV3 (22.05) i la plataforma 3Cat.

El treball és fruit d’una investigació en xarxa entre homes d’edats compreses entre els 55 i els 65 anys, de la qual van sortir 25 entrevistes fora de càmera i se’n van seleccionar 10. Tots els relats evidencien el sadisme amb el qual es tractava nois de 20 anys amb el consentiment d’una societat que veia en això un ritual d’iniciació a la maduresa. "Ves a la mili, que et faran un home", deien moltes famílies en els anys 80 i 90 mostrant la seva conformitat amb la idea que els seus fills abandonessin el niu durant un any, i el Ministeri de Defensa assegurava que els anava bé per conèixer altres llocs d’Espanya.

Però el que no explicava és que, a més de la instrucció militar, vivien un horror. Com és el cas dels reclutes de la Companyia d’Esquiadors Escaladors de Vielha, d’especial duresa, en la qual els veterans (llagas) torturaven els principiants (conejos). Quatre exsoldats de la quinta del 1984 en la Legió Blanca de Vielha, que no es consideren "víctimes", sinó "supervivents", es reuneixen 40 anys després a la que va ser la caserna, ara pàrquing públic, per rememorar-ho. "Els veterans ja se’t menjaven amb els ulls plens de sang i et deien: ‘Conejo, vas a morir’".

La violència era estructural i sistèmica. De principiants passaven a veterans i reproduïen el patró. "Si no et comportaves com un veterà, els veterans anaven en contra teva", corrobora Àlex Gorina, que va fer la mili a Melilla el 1976. Gorina confessa haver patit una violació per part de tres soldats de la seva caserna. "I dubto que jo sigui l’únic de tota la història de la mili", denuncia.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Els militars ho consideraven com un "enfortiment de la tropa". Però, una vegada fora d’aquest entorn, aquesta violència s’havia instal·lat en el seu ésser. "Em vaig tornar violent. Em va costar adaptar-me a la vida civil", confessa Artur Sebastián, que va estar en les COE a les Canàries.

Els més forts ho recorden com un episodi dur de la seva vida sense més ni més, però a d’altres els va marcar profundament. És el cas de l’escriptor i acadèmic de la RAE Antonio Muñoz Molina: "Em vaig quedar amb certes ferides psicològiques. Dec a l’Exèrcit espanyol i a l’Església catòlica espanyola els pitjors moments de la meva vida". D’altres només van veure com a sortida treure’s una vida que dolia massa. "Em vaig intentar suïcidar i després vaig desertar", explica un exsoldat de les COE-Mallorca. "La nit que vaig decidir escapar-me anava a matar el primer que es fiqués amb mi perquè ja no podia més", confessa.