Un musical i una novel·la exploren el viure atrapat en el mateix dia

Viure en un bucle temporal és la base d’El día de la marmota, la pel·lícula que aquest Nadal arribarà al Teatre Coliseum de Barcelona en versió musical i en català. El seu protagonista és Phil Connors, un arrogant meteoròleg de la tele que queda atrapat en el temps. I no un dia qualsevol, sinó el 2 de febrer, el famós dia de la marmota que l’ha portat fins a Punxsutawney, un poble nevat, provincià i avorrit dels EUA on s’ha desplaçat amb el seu equip per retransmetre que la sortida del cau d’una marmota prediu quan acabarà l’hivern.

La pel·lícula El día de la marmota (1993), que va protagonitzar Bill Murray, es va estrenar el 2016 com a musical al West End de Londres, on va aconseguir el premi Laurence Olivier com a millor nou musical. Un any després va pujar a Broadway i des d’aleshores s’ha representat per tot el món. El dia 22 debutarà a Espanya en versió catalana protagonitzat per Roc Bernadí i Diana Roig al Teatre Coliseum, amb 16 intèrprets i una banda de sis músics.

L’obra, una creació de Danny Rubin, autor del relat i coguionista del film i del compositor australià Tim Minchin (Matilda), és molt fidel a la pel·lícula. Explica el malson en el qual es queda atrapat el protagonista al caure en un bucle temporal del qual només ell és conscient. Cada dia sona el despertador a la mateixa hora i tot torna a repetir-se.

Primer s’ho amb humor i fins i tot intenta aprofitar el fenomen per aconseguir l’amor de la Rita, la productora amb qui treballa. Però la falta de novetats en la seva vida acaba per desesperar-lo. Només quan pren consciència que ha de canviar d’actitud davant la vida es trencarà l’encanteri i podrà sortir d’aquest maleït bucle.

Roc Bernadí (Aladín, Ghost i La jaula de las locas) i Diana Roig, (El Petit Príncep, La tienda de los horrores i Cantando bajo la lluvia) encaren els rols protagonistes. L’elenc compta també amb Júlia Bonjoch i Clàudia Bravo, entre d’altres. "Hi ha molta gent nova en el repartiment, una cosa que em fa molta il·lusió", assenyala Enric Cambray, director del musical, que, com a The producers, torna a fer equip amb Manu Guix, responsable de l’adaptació musical, i Miryam Benedited, de la coreografia. "En aquest musical no hi ha grans números de ball però els intèrprets no paren a l’escena", apunta la coreògrafa. "La repetició circular del temps fa que el musical tingui una base musical contínua i tot ha de moure’s constantment per causar aquesta sensació", afegeix Cambray.

"Igualar un referent com Bill Murray és impossible, per això els creadors del musical han donat una dimensió diferent del personatge", assenyala Cambray, molt atent a qualsevol detall als assajos. També és diferent el personatge de Rita Hanson que va interpretar a la pantalla Andy MacDowell. "Tot i que l’obra se situa a principis dels anys 90, la dimensió del personatge femení al musical és completament contemporània, amb un pes feminista. Ella és la clau que li toca el cor a Phil i li fa entendre que ha de mirar el món amb altres ulls. No és només la típica noia de pel·lícula romàntica", afegeix el director del musical.

La protagonista d’El volum del temps I, una antiquària especialitzada en llibres del segle XVIII anomenada Tara Selter que viu a l’idíl·lic poblet francès Clairon-sous-Bois, fa 121 dies que es troba atrapada en el mateix dia: el 18 de novembre. Es desperta al matí i el seu marit, Thomas, li fa la mateixa pregunta que li ha fet els últims 120 dies: ¿què fa a casa si se suposava que estava de viatge per feina a Bordeus, en una subhasta de llibres antics?

Així arrenca l’última sensació de les lletres nòrdiques, escrita per la danesa Solvej Balle (1962), un projecte de set volums del qual Anagrama acaba de publicar la primera entrega en català i castellà. Convertit en best-seller a Suècia, aquesta història de bucles temporals ha fet de Balle una escriptora d’èxit gairebé de la nit al dia als països nòrdics. "El graciós és que la idea se’m va acudir abans d’Atrapat en el temps. Quan es va estrenar la pel·lícula vaig pensar que la gent se n’oblidaria, però és curiós com ha perdurat en el temps", confessa Balle, que va tenir la primera idea fa gairebé quatre dècades, el 1987.

Llavors va escriure una part del primer llibre, després algun fragment més en la dècada dels 90, fins que el 2002 es va quedar embarassada. "El projecte era massa gran si volia ser una bona mare", confessa. Van arribar llavors gairebé dues dècades de criança en què la idea mai la va abandonar.

Autopublicació

Fa uns anys, amb el seu fill ja a la universitat i després de divorciar-se, Balle en va acabar d’escriure el primer volum, va decidir autopublicar-lo i "va deixar que el primer pagués el segon, i així successivament fins al setè", explica. "El curiós de tenir fills és tots els llibres infantils que pots arribar a llegir, una vegada i una altra. Crec que tota aquesta literatura em va fertilitzar la ment".

En temps d’hiperconsum accelerat, ¿té una proposta així alguna cosa d’antisistema? "Alguna cosa hi ha, sí. Viure com vol el capitalisme és antinatural. Moltes vegades he tingut la sensació que el món s’escalfa tant que l’únic que vull és viure en una illa petita i centrar-me en mi i l’escriptura", confessa Balle, que defineix el seu projecte literari com "un antídot" que requereix una "concentració" similar a la de la poesia. "Tot i que ara que estic viatjant i fent entrevistes, també em veig corrent", fa broma la danesa, que només viatja amb tren (és una gran entusiasta de l’Interrail) i viu en una illa de 6.000 habitants al nord de Dinamarca.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Tara, la protagonista d’El volum del temps, passa per multitud d’estats, de la sorpresa a l’obsessió malaltissa, per intentar escapar de la bretxa en el temps en la qual està encallada. Salta de l’apatia per monotonia a la desesperació, la malenconia, la profunda soledat...

Barreja de thriller i ciència-ficció (alguns objectes tornen al seu lloc cada 18 de novembre, d’altres no, Tara continua envellint, mentre que Thomas es desperta cada dia igual), la novel·la és una exploració de la soledat i la memòria, una anàlisi microscòpic de l’amor (què és una relació sinó una repetició que mai és del tot igual) i una reflexió sobre l’implacable pas del temps. "És realment aterridor si et pares a pensar-ho. Naixem i sabem que morirem. I que només podem fer-ho una vegada. Crec que tothom s’ha plantejat alguna vegada què faria si tingués una segona oportunitat, o si pogués començar de nou. Tot i que això també fa por", apunta Balle.