Cine antropològic de gran bellesa

Cine antropològic de gran bellesa
1
Es llegeix en minuts

Estrenada en la secció Un Certain Regard de Cannes el 2023, on va rebre el Prix d’Ensemble a la millor interpretació (premi col·lectiu als actors indígenes) La flor del Buriti s’emmarca en un tipus de cine que acostuma a tenir presència en festivals, però grans dificultats per arribar a les sales. La seva estrena en cines és, doncs, una bona notícia. Segon llarg, després d’El canto de la selva (2018), de la parella formada per la brasilera Renée Nader Messora i el portuguès João Salaviza, la cinta s’endinsa al cor dels Krahô, poble indígena de la selva brasilera que, sempre amenaçat, lluita per preservar la seva continuïtat com a comunitat i la seva identitat.

En un estimulant exercici de cine antropològic, de gran força visual i sonora (és una cinta molt pensada formalment), els cineastes conjuguen amb mestria el documental, recursos de la ficció, el relat de tradició oral i la fantasia (és molt bonica la manera amb què es recorre a la imatge irreal i a la fantasmagoria, per abordar la dimensió espiritual dels Krahô) per mostrar el dia a dia, i la relació amb el passat i el futur, d’aquesta comunitat. D’allà surt una contundent i alhora bonica reflexió sobre la lluita per la llibertat, el vincle amb la terra i les idees de tradició i llegat.