La IA, un tsunami per als creadors

Mirar de combatre l’entrada en escena de la intel·ligència artificial (IA) en la creació cultural equival a discrepar de la llei de la gravetat, però urgeix establir regles de joc i, sobretot, protegir un concepte derivat de les societats avançades, la propietat intel·lectual. Cap allà dirigeixen les seves demandes les societats d’autors a escala global, agrupades en la CISAC, el director general de la qual, Gadi Oron, té clar que "ja hi ha evidències del que passarà si no fem res", deia ahir en una trobada virtual amb la premsa internacional. "Necessitem que els governs s’asseguin amb les empreses d’IA i que els obliguin a pagar perquè els autors tinguin una remuneració. Sense excepcions".

¿Volem evidències? Doncs aquí tenim aquest 24% dels ingressos dels creadors musicals, i el 21% dels audiovisuals, que està en risc de desintegrar-se d’aquí a l’any 2028, segons aquest informe pioner, a càrrec de la consultora independent PMP Strategy i presentat per la CISAC, confederació de societats com la SGAE i 226 més de tot el món. En xifres absolutes, es preveu que el mercat de continguts musicals i audiovisuals produïts per IA generativa passi de 3.000 milions d’euros (el 2023) a 64.000 (el 2028). En alguns sectors molt específics s’augura un impacte per sobre de la mitjana, cas dels traductors, amb una caiguda del 56% dels ingressos.

Apuntar als governs

Per començar, encara hi ha molta feina endarrerida per fer en la conscienciació respecte a la propietat intel·lectual, deien els representants de la CISAC. Gadi Oron va remarcar que la seva defensa no té a veure amb ens abstractes, sinó amb "persones, creadors", perquè "el dret d’autor és el seu sou, ja que molts no disposen d’altres ingressos". En aquesta línia va parlar el president de l’entitat, que no és cap altre que Björn Ulvaeus, l’exmembre d’Abba, que es va referir als drets d’autor com "la revolució més gran mai vista", i va defensar que "no ens podem asseure a esperar" sinó que toca "dirigir-se als governs, al més alt nivell".

Els models d’IA s’entrenen amb l’ingent catàleg d’obres creades per éssers humans i allà hi ha la primera de les exigències. "Demanem transparència. És una qüestió existencial, té a veure amb la cultura i amb la humanitat", va apuntar Ulvaeus, que ha tingut ocasió de traslladar les seves peticions a diferents governs. "Una pregunta interessant que em fan és: ¿aquesta capacitació de la IA per fer cançons [basant-se en creacions prèvies] no és simplement una extensió de la manera tradicional de compondre? I és cert: Benny [Anderson] i jo escoltàvem Lennon i McCartney i vam aprendre d’ells. Però els pagàvem: compràvem els seus discos i escoltàvem les seves cançons per la ràdio, i ells cobraven d’allà. Aquesta és la gran diferència".

Música de llibreria

És cert que el respecte a la propietat intel·lectual no és l’únic dels maldecaps. Més enllà que es reconeguin les obres i els autors de què es nodreix la IA, hi ha la perspectiva del reemplaçament de molta de la música que es consumeix cada dia. Molt intensament, la de llibreria, ja sigui el fil musical que sona al supermercat o la banda sonora del vídeo publicitari. "La IA substituirà treballs humans i canibalitzarà ingressos de creadors. Hi haurà clients que vulguin reduir costos, i es preveu que el 2028 la IA representi el 60% dels ingressos de les biblioteques musicals", va apuntar Hélène Moin, de PMP Strategy, que va advertir també que les plataformes "poden crear peces amb IA i incloure-les en les playlists".

Però el gran objectiu, aconseguir que les empreses d’IA reconeguin els drets d’autor de les obres, és la prioritat dels creadors, va deixar clar Gadi Oron. "Tant de bo arribi el dia en què aquest tema ja no ens preocupi. Perquè, per ara, cap empresa d’IA accepta les llicències que brinden les nostres associacions. Ni tan sols tenim un debat amb aquestes. És impossible en aquests moments comptar amb el menor pagament de les empreses d’IA", va lamentar. I va voler fer notar que els creadors tenen ara una actitud més receptiva i oberta que en l’anterior repte tecnològic, el que va implicar el paradigma digital i la pirateria, dues dècades enrere. "Llavors s’intentava aturar la tecnologia. Ara no. La veiem amb bons ulls, però exigim una remuneració".

Feines en extinció

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

La IA ja s’utilitza actualment en "molts processos creatius", va apuntar la directora de cine, guionista i exministra Ángeles González-Sinde, vicepresidenta de la CISAC. "Però les condicions no són justes ni realistes, perquè els creadors estan alimentant aquesta maquinària sense transparència. Estem sent exclosos de la conversa", va indicar. Björn Ulvaeus va deixar clar que "no podem estar en contra de la IA, una eina sensacional que pot desenvolupar l’activitat creativa", només que "el seu avenç no pot representar una amenaça per als drets". És més, la majoria de les empreses d’IA voldran estar del costat dels creadors, o això és el que espero. Pel que fa al reemplaçament de certes feines, va apel·lar a un estoic darwinisme. "La vida seguirà. Algunes feines desapareixeran. És la naturalesa pròpia de la bèstia".

La Comissió Europea va anunciar el maig passat la creació d’una oficina per regular l’ús de la IA d’acord amb "les normes i valors de la UE". Per a la CISAC, "la legislació europea és bastant bona, defineix principis fonamentals", va indicar Gadi Oron. "¿Serà útil aquesta oficina? Dependrà de com s’implementi la llei". Cosa que s’hauria d’apreciar al més aviat possible, va dir Marcelo Castello, president del consell d’administració de la CISAC, per a qui cal convèncer els governs que prendre mesures és urgent".