L'Amazònia com un miracle

Els científics estimen que la selva amazònica allibera cada dia a l’atmosfera 20.000 milions de tones d’aigua. Són 3.000 milions de tones d’aigua més que les que flueixen diàriament pel riu Amazones cap a l’oceà Atlàntic. El fenomen és conegut com rius voladors i si les seves magnituds semblen planetàries és perquè ho són. "L’Amazònia és un sistema d’aigua del qual depèn tothom –va dir Sebastião Salgado en la presentació de la mostra Amazônia–. Una part de la humitat que hi ha a tots els racons del planeta ve de l’Amazones". Salgado va fotografiar aquests rius voladors i les imatges resultants transmeten la qualitat de miracle que tenen, per molt naturals que siguin.

L’exposició, que es podrà visitar a les Drassanes Reials de Barcelona fins al 20 d’abril del 2025, presenta més de 200 fotografies, la majoria de gran format, i set pel·lícules realitzades per Salgado (Aimorés, Mines Gerais, Brasil, 1944). Una ambientació sonora creada per Jean-Michel Jarre, en què va utilitzar sons reals de la selva amazònica, contribueix al factor immersiu de la mostra. L’exposició ha sigut comissariada i dissenyada per Léila Wanick Salgado, dona del fotògraf guanyador del premi Príncep d’Astúries de les arts el 1998 i del premi de fotografia Rei d’Espanya el 1987.

Abordatge integral

Las aclaparadores imatges de Salgado aborden l’ecosistema amazònic brasiler de manera integral. El bosc impenetrable; la serra Imeri, amb el pic de la Neblina com a punt més alt (2.995 metres); les Anavilhanas, l’arxipèlag d’aigua dolça més gran del món; les pluges torrencials; els ja citats rius voladors.

Salgado va recórrer en ocasions a la fotografia aèria per captar la immensitat de la selva amazònica i dels seus cursos fluvials. En el pol oposat, va navegar dies i dies i dies i va caminar bastant a les ordres de "capitans de selva que coneixen el territori com el palmell de la seva mà" per documentar amb detall la vida i la cultura dels pobles indígenes zo’e, suruwahà, xingu, awá-guajá, macuxi, yawanawa, marubo i ianomami.

El primer pas per accedir a aquestes comunitats era aconseguir el permís governamental. El segon, aconseguir el beneplàcit de la comunitat, que ha d’aprovar democràticament el visitant. El tercer, l’expedició. I el quart, passar una llarga quarantena abans d’endinsar-se al seu territori conduït per un líder.

Consum destructor

Notícies relacionades

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

«Com un tipus de bona família acaba en una guerra que no és la seva?» ‘Mercenario’, el català que va sobreviure a la guerra a Ucraïna

Salgado va dedicar nou anys al projecte, dos a la preparació i set a la materialització. Va retratar, va explicar, "l’Amazònia pura, l’Amazònia viva, no la morta". "Ha sigut la societat de consum la que ha destruït grans extensions de l’Amazònia", va afegir. I va assenyalar les economies occidentals: "Vostès volen producte agrícola barat per tenir més lucre i més gent obesa". Segons ell, l’acord comercial que negocien la UE i Mercosur seria "molt perillós" per a l’Amazònia i, per tant, per a la Terra.

Amazônia és una crida a la protecció de la selva sud-americana a través de fotografies imponents. Salgado va patir de prop el que està patint l’Amazònia. La hisenda Bulcão, que havia sigut propietat de la seva família, va ser arrasada per un procés de degradació ecològica. Hi ha a la mostra una imatge descoratjadora de com estava. La finca forma part del bosc atlàntic, bioma al cinturó de l’Amazònia i del qual només queda el 12,4% de la vegetació original. Salgado i Wanick, a través de l’oenagé Institut Terra, han plantat fins ara 2,4 milions d’arbres al ranxo. Hi ha a la mostra una imatge esperançadora de com està.