De treure un zero al Nacional de Danza

Lorena Nogal (Barcelona, 1984), guardonada amb el Premio Nacional de Danza 2024 en la modalitat d’interpretació –la coreògrafa Luz Arcas ho va ser en creació– assaboreix el seu recent reconeixement amb molt treball. Els 30.000 euros del premi ajudaran la seva economia, però el que més valora aquesta incansable treballadora és continuar actuant tant amb La Veronal, com en el seu projecte al marge, Hotel Colectivo Escénico, en què juntament amb altres companys graduats a l’Institut del Teatre explora nous territoris amb artistes d’altres disciplines.

Nogal, que aquesta setmana estarà al Lliure de Gràcia amb Totendanz, l’últim espectacle de La Veronal, projecta una aura de pau que no té res a veure amb aquest terratrèmol que era de nena. "Soc una persona molt inquieta i nerviosa que em moc tota l’estona. No puc estar quieta. La meva mare va veure que alguna cosa havia de fer per canalitzar-ho".

Lorena Nogal volia ballar sevillanes i va començar fent dansa espanyola a l’escola de dansa d’Eulàlia Blasi, un centre ja desaparegut, planter important de ballarins. "Jo soc molt flamenca. Ballo contemporani, però en el fons el flamenc em remou, soc molt de visceral". Al veure la seva bona condició física, Blasi li va recomanar fer també ballet. I d’allà va passar a descobrir la dansa contemporània. "Em sentia millor perquè la veia més expressiva, més lliure". La seva germana, que també és professional de la dansa, va preferir la dansa espanyola. "El suport dels nostres pares va ser incondicional. Ells no tenen res a veure amb la dansa, però sempre ens han animat a lluitar pels nostres somnis. El meu pare era torner i la meva mare treballava per a una cadena farmacèutica, però, tot i que no ho saben, tenen ànima d’artista".

Explica que en les primeres proves que va fer a l’Institut del Teatre per entrar va treure un zero de mitjana. ¿Com és possible? "Doncs és així. La meva professora no entenia perquè vaig treure un zero en tot: espanyola, dansa clàssica, contemporània… Jo tenia 12 anys i vaig flipar". La seva mare no s’ho podia creure tampoc: "Però Lorena, ¿t’hi has presentat?", li va etzibar. Allò va ser un cop emocional tremend, però amb força mental i coratge ho va tornar a intentar. Dos mesos després, al setembre, va aprovar. "Vaig treure un sis i em va permetre entrar". La vida li ha ensenyat que les presses no són bones. "Cal saber escoltar-se un mateix. A mi m’ha costat molt prendre decisions".

Ball amb Broncano

Sortir a La revuelta de Broncano i fins i tot fer ballar el presentador ha tingut una repercussió que agraeix, perquè la dansa no acostuma a tenir gaire presència en televisió i menys en prime time. "Va ser molt guai ser allà. Donar espai a nous creadors i noves propostes escèniques seria bo", assenyala, agraïda de la visibilitat que li ha donat el premi nacional. "És bonic que reconeguin el teu treball, però cal continuar fent carrera. El premi arriba en un moment molt maco en què ja he recorregut molt camí". Però el que més li agrada és com s’ha celebrat en el sector, un món ple d’enveges en què nota que "la gent ho veu just i se n’alegra per mi, ho considera merescut".

Més enllà de La Veronal, la ballarina i coreògrafa té altres projectes. "Amb La Veronal tinc molta feina però també cuido els meus projectes al marge". Amb el col·lectiu Hotel experimenta amb cinc sòlids ballarins altres patrons. "He trepitjat molts grans escenaris amb La Veronal, però em venia de gust aquest treball de detall, de cos, a prop del públic i sense tanta parafernàlia. Volia treballar d’una manera més poètica, orgànica, explorar el canal emocional".

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

Ells trien el coreògraf o artista amb qui volen descobrir altres terrenys. "Hotel ens permet aprendre coses noves amb gent sovint aliena al món de la dansa". Pròximament, al març, estrenaran al TNC Suite núm. 4. Do not disturb, amb dramatúrgia i direcció de l’actor Jordi Oriol, on uniran dansa i paraula.

En solitari l’espera un projecte per al 2026: un solo llarg basat en L’elogi de la fissura, una peça tan bonica com breu estrenada en el Sismògraf d’Olot. "Serà un homenatge a la interpretació mostrant una caracterització heavies de diferents personatges amb un punt de bogeria. Vull mostrar diferents fisicalitats, psicologies i conflictes interns". Abans, el 2025, farà una creació per a quatre ballarins de 20 minuts, un altre projecte de creació pròpia que forma part de Coreolab, una iniciativa europea en què participa el TNC. "És moment d’explorar coses noves".