La finalitat i els mitjans

L’estupidesa és producte de la voluntat. Ho va escriure Aldous Huxley a El fin y los medios. El llibre defensa que el primer no pot justificar el segon perquè els mitjans que es fan servir sempre determinaran la naturalesa de les finalitats obtingudes. Més actual impossible. Tant com aquell món feliç que el pensador va aventurar críticament i cap al qual estem caminant amb determinació.

Llegides avui, les reflexions i distopies de Huxley semblen profecies complertes. Especialment observant els moviments de Donald Trump per a la seva pròxima presidència i davant els quals no mostrar preocupació ja sembla irresponsable. Sobretot quan els gurus de les grans tecnològiques pugnen per guanyar-se la seva simpatia per no ser menys que Elon Musk, que ja la disfruta. De la seva mà podem estar progressant adequadament cap a governs aparentment democràtics votats des d’una falsa llibertat. La que desfigura la decisió personal, en la mesura que obeeix al resultat d’"aplicar depurades tècniques de suggestió col·lectiva fruit d’una eficaç propaganda tecnificada". D’aquell llunyà pronòstic a l’algoritme actual. Per si no n‘hi hagués prou, la defensa d’aquesta suposada llibertat individual s’acompanya de la reducció del contrari a enemic directe. Sense matisos. Mètode que va agafar velocitat quan Trump es va instal·lar per primera vegada a la Casa Blanca i el seu estrateg, Steve Bannon, va venir a Europa per fer treball de sapa. A la vista estan els resultats en l’auge continental de l’extrema dreta.

Per instrucció, deducció o intuïció, aquells mètodes més o menys depurats han trobat en la Comunitat de Madrid una exitosa plataforma de propagació. El seu faedor, Miguel Ángel Rodríguez Bajón (Valladolid, 21 de gener de 1964).

En un altre gir de l’enrevessat guió que va contribuir a definir, MAR ha quedat exposat públicament al ser citat per la justícia. El seu testimoni li demana la defensa del fiscal general de l’Estat, com a presumpte artífex d’haver reconvertit el cas d’Alberto González Amador en la investigació judicial sense precedents al titular de ministeri públic. Els correus revelats per l’acceptació de dos delictes fiscals per part de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i la seva buscada manipulació informativa serien els mitjans dels quals servir-se per arribar a l’objectiu: acabar amb la presidència de Pedro Sánchez. De moment, Juan Lobato ja ha dipositat el seu cap a la peanya de les víctimes col·laterals.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

Aznar a Castella i Lleó

Des que va començar col·laborant amb José María Aznar a Castella i Lleó, pels anys vuitanta del segle passat, Rodríguez no ha deixat indiferent ningú que l’hagi tractat. Qui l’ha patit, ni l’oblida ni el perdona. Tant per la seva capacitat com pels seus mètodes. Va ser allà on va començar a mostrar maneres expeditives i manipulacions tèrboles amb les quals va consagrar el després president del Partit Popular, fins a portar-lo a la Moncloa. Escenificar pragmatisme per aparentar el centrisme que mai va ser, abans de la majoria absoluta el va sacrificar com a secretari d’Estat de Comunicació i portaveu. Es va replegar a casernes multinacionals fins que va veure en la presidenta de Madrid una segona oportunitat. Va pensar que, avui com ahir, el fi justifica els mitjans i va demostrar que allò que pensa pot determinar el que és i el que fa. I el que fa i és determina el que pensa.