Rastrejant drames humans

Després de 40 anys de carrera, el multipremiat Naoki Urasawa (Tòquio, 1960), mangaka d’honor i autor del cartell del Manga Barcelona, té en circulació més de 140 milions d’exemplars de les seves obres i avui és probablement l’autor de manga viu més reconegut. Les seves sèries es compten per èxits. Yawara!, Monster, Happy!, 20th Century Boys, Billy Bat, Asadora!...; publicades per Planeta Cómic i algunes portades al cine, van del suspens a la distopia o els esports, però totes, corrobora en entrevista, "tenen en comú el drama humà". "Fins i tot Pluto, amb un robot com a protagonista, és un drama humà, perquè fa que et qüestionis més què és ser humà, si es defineix per la tristesa i empatia que els robots sembla que comencen a sentir", afegeix qui continua dibuixant amb paper i ploma, però veu bé que les seves obres es digitalitzin si així arriben a més lectors. "Si no ets al món digital no existiràs per a les joves generacions".

No va més enllà en qüestions d’intel·ligència artificial, de les quals els seus editors ja han avisat prèviament que no opinarà, igual que de temes polítics o d’actualitat; es cenyirà només a la seva carrera i al manga. Davant 20th Century Boys, trama que va idear fa 25 anys sobre un líder poderós i sectari de cara coberta i anomenat Amic, que té infinitud de seguidors i es proposa dominar i destruir el món i fins i tot utilitza un virus mortal, sobren les ganes de preguntar-li per Trump i els totalitarismes que envaeixen el planeta o per la covid. Però no.

A la banyera

Sí que recorda com se li va acudir la història. "Després d’acabar Happy!, ho vam celebrar amb els meus assistents i al tornar a casa em vaig relaxar a la banyera. Tenia al cap no tornar a publicar una història setmanal perquè suposa un infern de moltíssima feina. I llavors, mentre sonava la cançó 20th Century Boy de T. Rex, vaig sentir una veu que em deia ‘Sense ells la humanitat no hauria arribat al segle XXI’. Vaig sortir de la banyera i vaig enviar la idea per fax als meus editors". Queda per saber si creu que la humanitat arribarà al segle XXII...

Al cartell que va crear per al Manga Barcelona, Urasawa va col·locar els seus icònics personatges davant la Sagrada Família. La recordava bé de quan el 1991 va visitar, i va fotografiar, la ciutat per documentar-se per a Yawara!, protagonitzada per una jove obligada a dedicar-se al judo per competir als Jocs Olímpics de Barcelona 92. "Quan ho vaig publicar, molts japonesos van posar Barcelona al mapa", assegura. Al tornar ara ha aprofitat per fer turisme. "Aquí hi ha molts llocs que podrien ser escenaris. Em moro de ganes de dibuixar tot el que he vist".

"No busco crear un hit sinó pensar històries interessants que enriqueixin. Tots tenim alts i baixos, moments tristos i durs, i el meu objectiu és dibuixar-los", explica. "Els meus personatges femenins [tan protagonistes com els masculins] tenen en comú la meva admiració per les dones –continua–. Com a home que soc conec bé les nostres febleses. Elles mereixen respecte i admiració. Tant de bo pogués ser com elles, que s’esforcen per seguir endavant amb la vida malgrat no tenir la força física dels homes".

Les seves obres beuen de les seves influències confesses. Des dels 5 anys és devot d’Osamu Tezuka, déu del manga. "No anava a l’escola i em deixaven amb els avis. Em deien, ‘quiet aquí’. Van caure a les meves mans dues obres seves i vaig començar a copiar-les. D’allà han sorgit moltes de les meves històries. Dibuixar em servia per consolar aquesta soledat infantil, però de seguida es va convertir en el meu joc preferit. I porto 60 anys divertint-me", somriu. Als 13 el va marcar llegir Fénix, un altre manga del sensei. I, quan li van plantejar un remake de l’arc argumental El mejor robot de la faz de la tierra, d’Astroboy, i va crear Pluto, li va sortir "urticària", admet, perquè l’Urasawa de 5 anys li deia al de 43: ‘¡Pobre de tu si no fas una bona feina!’".

També recorda que Stephen King amb El resplendor li va canviar la vida als 23, i esmenta Tetsuya Chiba, "per com treballa la psicologia dels personatges", i Shiguero Mizuki. "En el cine, els germans Coen i el seu Fargo, i jo no seria qui soc sense Bob Dylan". D’un altre gran referent, Frankenstein, i d’El fugitiu va sorgir Monster, en què un metge salva un nen que acaba sent un assassí en sèrie. "És la primera vegada que vaig sentir que oferia una història que ningú havia explicat abans".

La passió dels Rolling Stones

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Opina Urasawa que avui els joves "tenen més vies per donar-se a conèixer" que quan ell va començar. I sent que, a diferència d’ells, la seva generació va tenir "un esperit rebel que ens va portar a renovar el manga, que s’estava quedant antic".

La guía oficial (2016), en realitat una entrevista de gairebé 13 hores, se subtitula Dibujar, dibujar sin parar. "No he pensat mai a deixar de dibuixar. Els Rolling Stones no deixen de tocar perquè és la seva passió. Jo faig el mateix amb el manga", afirma després de confessar que el pitjor en la seva carrera són "les dates d’entrega" (va arribar a produir 140 pàgines al mes) i el millor, això, "dibuixar".