Daniel Anglès, 30 anys de passió

Daniel Anglès (Barcelona, 1975) torna a escena amb 30 anys lluny de Broadway, un concert en què recorre els seus 30 anys de carrera amb diferents convidats. S’estrena avui a Girona, recalarà al Condal dimarts i arribarà al Kursaal de Manresa el 10 de gener. El director de teatre i programador que capitaneja el Teatre Comtal de Focus, fundador de l’escola Aules, es reivindica com a actor i cantant amb himnes del musical que ha cantat i moltes sorpreses.

Com a artista va debutar als 90 al Condal amb Pinotxo. "Tenia 18 anys i recordo el pànic de no recordar les lletres o que em fallés la veu. Però va ser trepitjar l’escenari i oblidar-me de tot això". ¿Per què s’ha allunyat de l’escena? "Em vaig adonar que suposava un esforç molt gros. Tampoc volia dependre d’actuar per viure. No volia fer papers que no m’interessaven, així que vaig diversificar i vaig obrir l’escola Aules. Ja té 22 anys i m’ha donat estabilitat econòmica", afirma.

Tot i que mantenir-se en el món de l’espectacle ja és un èxit, per a Anglès amb això no n’hi ha prou. "És un èxit si a més de mantenir-t’hi ets feliç, perquè si no disfrutes amb el que fas apareixen les frustracions i els retrets. Aquesta professió ha d’alimentar-te l’ànima i il·lusionar-te".

Anglès és d’idees fixes: "Soc tossut i perfeccionista". Volia cantar Rent i ho va fer en el rol de Mark Cohen, i protagonitzar Hedwig & el centímetre cabreado, cosa que també va aconseguir. El mateix va passar amb Fun home, que a més va dirigir. Llàstima que aquella producció no funcionés com esperava entre el públic. "Encara em continuo preguntant: ‘¿en què em vaig equivocar?, ¿què podria haver fet diferent?, ¿hauria d’haver traduït el títol al català? De vegades no hi ha un motiu clar". Destaca la sort que ha tingut i el suport de l’empresa amb qui va muntar l’espectacle. "Una de les coses que agraeixo a Focus és que no et retreuen mai un fracàs. Ni a mi ni a d’altres", assenyala Anglès, que fa poc ha estrenat com a director l’infantil El fil invisible i la comèdia Un sogre de lloguer.

Obsessió pels musicals

Des que va començar amb la companyia El Musical Més Petit no ha parat. "Hi ha hagut nits màgiques. Des del dia que Josep Maria Flotats va venir a veure’ns al Versus i ens va contractar per estrenar al TNC El somni de Mozart; l’estrena de Rent a la plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostel·la plena a vessar, o el musical Notre-Dame de París al Palau d’Esports davant 3.000 persones. O dirigir els concerts d’Eufòria al Sant Jordi". També es va encarregar de dirigir la gala dels 50 anys de Dagoll Dagom al Grec. "Em sé tots els seus musicals de memòria", diu.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

La seva passió ve de lluny. "De jove anava a Londres amb autocar per veure musicals perquè no podia pagar l’avió. Hi anava amb entrepans i viatjava tota la nit, mirava dues obres en un dia i tornava per no haver de pagar hotel".

El món en què ell va créixer és molt diferent del d’avui, i no només per les xarxes socials. "Les noves generacions han obert la ment a moltes coses com la diversitat de gènere. Per a mi sortir de l’armari va ser un tema. Avui, en el nostre entorn teatral i en una ciutat com Barcelona, això ha canviat molt. Veig en ells la mateixa il·lusió i ganes de fer coses, però tenen els mateixos problemes i preocupacions que nosaltres. També han de fer càstings. Això no ha canviat".